El Park Güell és un dels epicentres del turisme a Barcelona. Cristian Gómez
El Park Güell, una de les obres més emblemàtiques de l’arquitecte Antoni Gaudí, es va estrenar com a parc públic l’any 1926. El pas dels anys l’han convertit en un dels principals punts turístics de Barcelona i es calcula que actualment el visiten quatre milions de persones cada any, unes 30.000 diàries. Aquest enorme fluxe de visitants va fer que l’Ajuntament presentés un pla a finals del 2009 per regular l’accés del parc, limitar el nombre de persones que hi entren i fins i tot fer pagar una entrada als visitants. Aquest pla municipal va comptar des del principi amb el rebuig frontal dels veïns dels barris que se situen a l’entorn del parc, que reclamen que aquest continuï sent de pas “lliure i gratuït” i no es cobri cap entrada com ja passa a altres parcs de la ciutat com el Laberint d’Horta.
Per tal de sumar esforços i fer-se sentir, els veïns van constituir la Coordinadora d’Entitats del Park Güell, una plataforma que aplega 46 entitats i col·lectius veïnals com el Club Natació Catalunya, les associacions de veïns dels barris de la Salut, el Carmel i Vallcarca o la Fundació Tres Turons.
ACTE DE REBUIG
Davant de la proximitat de les eleccions municipals la Coordinadora es va manifestar el passat 10 d’abril al Park Güell per exigir que aquest continuï sent gratuït i no se’n limiti l’accés, ja que consideren que aquest seria el primer pas per privatitzar el parc en un futur pròxim. Per tal d’aturar el pla municipal, la Coordinadora ja ha recollit prop de 15.000 signatures.
Malgrat que l’Ajuntament ha aparcat momentàniament el seu pla per manca de “consens polític i social”, el fet és que el consistori es manté ferm en la seva decisió i durant els darrers mesos s’ha barrat tot el perímetre del parc amb unes tanques metàl·liques que segons denuncien els veïns fan que el parc sembli “una presó”.
La manifestació va servir perquè molts barcelonins visualitzessin aquesta problemàtica, però no sembla que hagi canviat la voluntat de l’Ajuntament, ja que pocs dies després de realitzar-se, l’alcalde Hereu va argumentar que a dia d’avui el parc està massa massificat i es va mostrar partidari de “limitar l’accés del visitant puntual (els turistes) i deixar un ús lliure per als veïns”. Aquest és precisament el gran dilema que afronta el Park Güell; com aconseguir dissenyar la fórmula que permeti que els visitants esporàdics paguin i els veïns de la zona, no. Precisament aquí sorgeix l’altre gran dilema ja que molta gent, tot i no ser veïns, utilitza el Park Güell com a zona de pas o van a recollir els seus fills o nets a les escoles del seu interior. Aquests són alguns dels interrogants que encara queden per resoldre, però l’Ajuntament no els començarà a resoldre fins que es conegui el govern que surti de les properes eleccions municipals.
ESPAIS DEGRADATS
Des de la Coordinadora també reclamen un major manteniment del parc i consideren que l’Ajuntament està consentint la degradació del parc per així justificar la seva decisió de tancar-lo i regular-ne l’accés. L’entitat reclama que s’augmenti la presència policial al parc per evitar les actituds incíviques que degraden l’obra de Gaudí i que s’intensifiqui la lluita contra els top manta i la venda ambulant, que segons denuncien col·lapsen algunes vies de pas.
En aquest sentit, s’ha de reconèixer que l’Ajuntament ha començat a posar fil a l’agulla i durant els últims mesos ha iniciat una operació de lifting per posar al dia diferents zones del Park Güell; s’han subtituït i rehabilitat diferents tanques i murs del parc, s’han millorat les baranes i se n’han instal·lat de noves, s’ha ampliat la xarxa d’enllumenat, s’han fet podes i replantacions a diferents zones i s’està construint una nova àrea de jocs infantils a tocar del carrer Farigola.
