La Casita Blanca. C.G.
L’Ajuntament dóna cinc mesos a l’històric ‘mueblé’ del carrer Bolívar perquè abaixi la persiana. Els propietaris tenen poc més de dues setmanes per presentar algun recurs.
La Casita Blanca és un d’aquells llocs amb una aura fosca i furtiva on ningú ha anat mai, però tothom sap què hi passa de portes endins perquè li ha explicat un amic. El cantant Joan Manel Serrat la va descriure com un “abeuador amable i romàntic on l’amor fou l’amo i senyor”, i el cineasta Carles Balagué la va prendre com a punt de partida per narrar la doble moral que campava a la Barcelona de Postguerra.
La Casita Blanca va obrir les seves portes l’any 1912 com una marisqueria que allotjava al segon pis un hostal amb habitacions que es llogaven per hores. Fent de la discreció una bandera, aquest local es va convertir ràpidament en el principal refugi de l’amor furtiu, i sovint clandestí, del qual van gaudir visitants de totes les procedències socials durant quasi un segle.
SEMPRE SOTA AMENAÇA
La Casita Blanca mai va ser un negoci còmode per a l’establishment i sempre va conviure amb l’espasa de Damocles amenaçant la seva continuïtat. Els primers problemes van sorgir durant el franquisme, ja que un negoci com la Casita Blanca no encaixava en els paràmetres morals que imposava l’estricta vinculació cristiana del Règim. Posteriorment, ja en democràcia, el principal problema que ha hagut d’afrontar la Casita Blanca han estat els plans urbanístics. El primer es va aprovar l’any 1976, però va quedar guardat en algun calaix de la regidoria d’urbanisme i no es va tornar a posar damunt la taula fins al 2002. Aquell any es va modificar el Pla General Metropolità (PGM) i es dibuixava un corredor verd per unir la plaça Lesseps amb la Ronda de Dalt. Tot i que encara no es posava una data definitiva per al tancament del local, l’emplaçament de la Casita Blanca apareixia al bell mig del nou traçat verd, i el consistori ja evidenciava que la clausura de l’establiment estava decidida.
TOC DE GRÀCIA
La història de la Casita Blanca arribava al seu punt culminant dimecres passat, quan l’Ajuntament de Barcelona feia pública la seva intenció d’expropiar la Casita Blanca ja que els terrenys on s’ubica es troben al bell mig del corredor verd que es vol construir per unir la plaça Lesseps amb la Ronda de Dalt. A partir d’aquest anunci, el propietari de l’immoble, Josep Tomàs, disposa de vint dies per presentar les al·legacions que consideri oportunes, i serà a partir del 20 de novembre que les dues parts s’asseuran a negociar la indemnització que l’Ajuntament haurà de pagar pel procés d’expropiació. Es calcula en prop de cinc mesos la data límit perquè finalitzin totes aquestes gestions i la Casita tanqui definitivament.
NOU CORREDOR VERD
A banda de la Casita, també s’han iniciat els processos d’expropiació a altres finques ubicades en el futur corredor verd. La voluntat del Districte és arribar a un acord amb els diferents propietaris que beneficiï les dues parts.
Les primeres passes d’aquest nou corredor verd es van iniciar el passat juny amb la remodelació de l’avinguda Vallcarca, que eixamplarà les voreres del cantó Besòs entre els carrers Maignon i Medes, tot i que continuarà amb dos carrils per a cada sentit de la marxa.
