Liberalitzar o protegir. Un primer cop d’ull al debat que viu la ciutat al voltant del seu model comercial pot dibuixar aquest panorama amb defensors en ambdós bàndols. És així? Sí. Però amb matisos a una banda i a l’altra que cal tenir en compte.

El comerç de Barcelona ha estat històricament un comerç de proximitat i familiar, però des de ja fa temps l’arribada de les franquícies globals és una realitat. La capital catalana és una destinació turística de primer nivell mundial i, ara mateix, la ciutat encara un repte molt complicat on diversos interessos xoquen: conservar i protegir el comerç històric, de petites dimensions i familiar –amb la conciliació al centre del debat– i, al mateix temps, intentar aprofitar l’arribada massiva de turistes amb ganes de comprar. En aquest debat hi ha un element clau que marcarà la direcció que agafarà el comerç de la ciutat en els pròxims anys: els horaris comercials d’obertura.

MODELS OPOSATS

En la disjuntiva liberalització o protecció hi juguen un paper fonamental la Generalitat i l’Estat, que tenen atribuïdes les competències en matèria de regulació d’horaris. Les seves visions sobre els horaris comercials estan molt distanciades, ja que responen a models diferents. En el model estatal, amb la Llei de la Unitat de Mercat aprovada recentment, hi surten guanyant les grans corporacions comercials, que es beneficien de la llibertat d’horaris però alhora tenen una actitud proteccionista amb els seus interessos.

D’altra banda, el Parlament va blindar el passat 12 de febrer el model comercial català amb la nova llei d’horaris comercials. Amb aquesta llei, Catalunya es dota d’una altra normativa de més rang per fixar qüestions com els festius d’obertura optativa –passaran de 8 a 10–, els horaris o els períodes de rebaixes.

SENSE SOLUCIÓ, DE MOMENT

L’altra peça clau d’aquest debat, l’Ajuntament, continua intentant trobar una solució. El 9 de maig el govern municipal va perdre una votació que pretenia, per primera vegada, tirar endavant una modesta liberalització dels horaris d’obertura de les botigues en els festius d’estiu al matí i que havia estat consensuada amb els representants de la majoria d’eixos comercials de la ciutat. Una situació que mostra la complexitat de la qüestió i indica que el debat va per llarg.

El desacord polític torna a obrir el debat entre els botiguers

Diversos membres de les zones comercials de la ciutat que no comparteixen l’acord que va subscriure el consistori amb els principals representants del comerç barceloní –Fundació Barcelona Comerç, Pimec i Confederació de Comerç de Catalunya–, estan estudiant crear una nova plataforma que agrupi diferents eixos comercials situats a les zones de més afluència turística.

Gabriel Jené, actual president dels comerciants del carrer Pelai i un dels impulsors d’aquesta possible plataforma, assegura a Línia Gràcia que “l’Ajuntament va fer un pacte amb els que no volien obrir els festius” i explica que “no es van tenir en compte els eixos turístics”, que demanen que es permeti obrir a les zones turístiques de la ciutat. “Entenem que no s’ha de deixar obrir a tota la ciutat, però hem de delimitar les zones turístiques perquè puguin obrir els dies amb més turisme”, explica Jené, tot puntualitzant que aquestes dates són més aviat la primavera i la tardor que no pas l’estiu, com establia l’acord al qual van arribar Ajuntament i comerciants.

Per la seva banda, Vicenç Gasca, president de la Fundació BCN Comerç, es reafirma en l’acord que van assolir amb el consistori, el qual considera “un pas important” del conjunt dels eixos. “Nosaltres ja vam negociar, ara qui ha bloquejat el tema l’ha de desbloquejar”, conclou Gasca.