L’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, ens rep pocs dies després d’haver complert 100 dies al càrrec. Aprofitant un forat de la seva agenda desbordant, repassem els grans temes d’aquests primers tres mesos i els reptes que té sobre la taula. Defensa la gestió que està fent del Top Manta, referma la seva postura respecte a l’entrada de Barcelona a l’AMI i llança un missatge a PSC i ERC en clau de govern: “La porta està oberta perquè puguem arribar a acords més estables”.

Està satisfeta dels primers 100 dies al capdavant de l’Ajuntament?
Molt satisfeta, però sense autocomplaença. Sóc conscient que queden moltes coses a fer i que no tot es pot resoldre amb pocs mesos de mandat. Però tenint en compte les limitacions, com el fet de ser un govern de només 11 regidors i regidores, que per a molts de nosaltres és la primera experiència institucional i que hem tingut tots els focus a sobre des del primer dia, crec que els principals objectius els hem posat en marxa. I això és el més important: els compromisos que vam adquirir ja els hem activat.

Vostè ha parlat recentment de dificultats i contradiccions. A què es refereix?
A què no tot depèn de tu. I repeteixo, estem en minoria i això ens ho posa més difícil tot. També hem hagut d’aprendre com funciona la institució i interioritzar les regles del joc i, mentrestant, intentar tirar endavant el nostre programa.

Si pogués tornar a començar, faria alguna cosa diferent?
Ara que ja conec com funcionen els mecanismes de l’oposició, segurament des del principi hauria intentat sistematitzar i fer pública la relació amb la resta de grups, perquè ens han retret que no col·laborem amb ells però la veritat és que no hem parat de parlar-hi. Potser no ho hem visibilitzat prou. De fet, nosaltres hem dit i repetit que estem oberts a pactes de ciutat i al consens, però algunes formacions es dediquen a bombardejar i bloquejar el govern.

Està decebuda amb l’oposició?
Bé, sí. Sento que he estat una mica ingènua amb l’oposició. No vull posar tothom en el mateix sac perquè no tothom actua igual, però sí que és veritat que una pensa que els grups municipals actuaran en benefici dels interessos de la ciutat i no sempre és així. Hem vist que alguns partits utilitzen els mecanismes que té l’oposició amb ús partidista.

Expliqui’s.
Alguns s’han dedicat, només començar, a fer el que no s’havia fet mai en cap altre mandat: convocar comissions extraordinàries i plens extraordinaris, entrar centenars de preguntes per secretaria per bloquejar l’acció de govern… Nosaltres respondrem totes les vegades que calgui, però quan l’oposició et fa la mateixa pregunta en tres comissions diferents una setmana rere l’altra està clar que ho fa des d’un interès partidista per atacar i bloquejar el govern.

Moltes crítiques van adreçades, en concret, a vostè. L’exalcalde Trias ja parla d’una alcaldessa que “bàsicament es fa selfies”. Com s’ho pren?
Entenc que l’oposició faci les crítiques que cregui convenients. És necessari i saludable. Ara bé, crec que la ciutadania, ja no jo mateixa, agrairia que aquestes crítiques se centrin en temes concrets que l’afecten i que, sobretot, vagin acompanyades de propostes.

Aquests primers mesos també ha quedat clar que tindrà una forta oposició per l’esquerra per part de la CUP. La preocupa?
Preocupar-me, no. Però crec que hem d’estar d’acord amb unes regles mínimes de respecte mutu perquè aquesta oposició sigui constructiva i dels debats en surti alguna cosa interessant per a la ciutat, que al cap i a la fi és pel que estem aquí. Llibertat d’expressió tota, però sense coaccionar ni condicionar els altres.

Es veu quatre anys governant en minoria?
Si fa falta, m’hi veig, sí. Ho estem fent ja. Però també hem dit que som partidaris d’arribar a acords el més amplis i estables possibles. Mentre això no succeeix, com a mínim treballem per arribar a pactes de ciutat sobre temes concrets, com en el cas dels refugiats. Sigui com sigui, la porta està oberta perquè puguem arribar a acords més estables amb les forces que tenim coincidències programàtiques.

Pensa en el PSC i Esquerra? Hi acabarà havent un pacte perquè entrin al govern?
Nosaltres estem oberts a parlar-ne, però de moment no hi ha converses concretes sobre això. Estem en un període electoral que no ho afavoreix. Ja s’anirà veient.

Vostè ho preferiria, però.
Jo sóc molt conscient que som el govern més en minoria que ha governat Barcelona i, per tant, treballarem per arribar a acords el més estables possibles. Però en base al programa, això sí, no a interessos partidistes.

Parlant del programa, una de les decisions que ha pres fins ara que ha generat més polèmica ha estat la moratòria hotelera. Als barris on no hi ha conflictes amb el turisme es moderarà o s’eliminarà la mesura?
Primer deixin-me dir que el que volem fer és una política seriosa amb el turisme. Ens hem trobat un turisme descontrolat que es va deixar totalment en mans de la iniciativa privada, com el cas de la Barceloneta, on els veïns ens segueixen pressionant i demanant reunions. Per això hem d’escoltar tothom. Fem una proposta en positiu: cal posar ordre i els primers interessats són els empresaris del sector. La mesura que citen és temporal i ens ha de servir per fer una foto fixa i aplicar solucions.

Canviant de tema, vostè destinarà 96 milions del superàvit de l’anterior govern a polítiques socials. A banda d’això, quines mesures estructurals prendrà per reduir les desigualtats?
D’entrada hem posat en marxa mesures de xoc com l’augment de beques menjador o els ajuts al lloguer. Però cal pensar en una política a llarg termini. Des de mesures per governar l’economia de la ciutat i redistribuir millor els beneficis, com les relacionades amb el turisme, fins a grans projectes de ciutat, com impulsar el transport públic desencallant el projecte del tramvia i reactivant les obres de la Sagrera. També estem treballant per posar en marxa un pla de barris, ja que els més castigats per les desigualtats necessiten una intervenció extraordinària.

Parlant de pobresa, Barcelona ha liderat la resposta de les ciutats envers el drama dels refugiats. Està previst que n’arribin uns 1.200. La ciutat està preparada?
Sí, està molt més preparada que altres ciutats. Té grans serveis tècnics, d’emergència, protecció civil i social… Amb el nou responsable, Ignasi Calbó, estem treballant perquè s’adaptin els plans que ja tenim a aquesta nova situació. És un repte molt gran que tenim com a ciutat perquè estem davant d’una crisi sense precedents. La xifra que citen encara no és oficial i, en tot cas, serà per al novembre. Després en podrien venir més perquè estem parlant de centenars de milers de persones que sol·liciten asil.

Tornant a temes més locals, ¿hi ha una voluntat expressa de tirar enrere projectes de CiU que ja estaven molt avançats? La xarxa ortogonal de bus, el pla de la Rambla, la gestió de dues escoles bressol…
Nosaltres apostem per la xarxa ortogonal, en som uns grans defensors, però s’ha endarrerit una fase perquè hi hagi participació veïnal per una millor implementació. És una clara aposta associada a la del tramvia. El que sí que hem fet, perquè era un compromís, és aturar processos de privatització de serveis bàsics, com és el cas de les escoles bressols.

Aquest fet ha creat un problema amb el nombre de places?
Treballarem perquè no sigui així. El que hi ha és un problema de fons, que és el govern espanyol del PP. Un govern que atempta contra la sobirania catalana i municipal i que amb la Llei Montoro limita que no es pugui fer oferta i contractació pública.

El Top Manta és un altre dels reptes que afronta. El repunt de la problemàtica es deu a una indefinició del seu govern amb la qüestió, tal com li han retret?
En primer lloc, lamento que alguns partits de l’oposició hagin volgut utilitzar el Top Manta per atacar el govern. Nosaltres hem mantingut els dispositius de la Guàrdia Urbana que ja funcionaven per encarar un conflicte que no és nou. I quan s’ha produït un incident amb violència, hem estat taxatius i hem dit que no ho tolerarem. Dit això, el que hem fet ha estat ampliar la resposta. Només amb la gestió policial i sancionadora de l’ordenança no és suficient, perquè el fenomen es manté igual des de fa anys. Cal donar una resposta més integral que vagi als orígens. Cal ampliar la intervenció amb més educadors de carrer i fent un pla transversal per conèixer bé el fenomen i intentar intervenir més en les causes.

També volíem preguntar-li pel petit comerç, un sector que el té preocupat amb el tema de les terrasses i amb decisions com la de prescindir de la pista de gel. Ha començat amb bon peu amb els comerciants?
Hem dit sempre que el comerç de proximitat és essencial, i no només per ser una de les principals activitats econòmiques de la ciutat que genera més llocs de treball que el turisme. És el nostre model de ciutat, diversifica l’activitat econòmica, cohesiona els barris, genera més vida, seguretat, redistribueix la riquesa… Per tot plegat hem ampliat ajudes i intervencions. Una de les coses que ha fet el nou comissionat de Comerç, Miquel Ortega, és augmentar en 160.000 euros les ajudes per generar més activitats de carrer als districtes i així beneficiar el comerç. I anirem implementant diferents actuacions. Sobre el fet de retirar la pista de gel, la decisió responia a diferents motius i ha tingut molt consens a la ciutat. Seria criticable que a canvi no féssim res, però diem que la pista privatitzava l’ús de la plaça Catalunya amb una activitat poc sostenible i que la substituirem per activitats de carrer, familiars, i diversificarem les actuacions perquè arribin a més barris i districtes.

No podem acabar sense preguntar-li pel procés sobiranista. Veurem un Ajuntament més implicat en el procés, a partir d’ara, per aconseguir el referèndum vinculant que vostè reclama per desbloquejar el conflicte?
Aquest és un dels grans temes que no han de ser només cosa de la formació que és al govern, sinó que s’ha de decidir dialogant amb la resta de grups municipals. Però crec que és una evidència que cal un referèndum, perquè el 27S ha deixat uns resultats molt igualats en clau plebiscitària però molt clars envers el dret a decidir. Hi ha una majoria de vots i d’escons que defensa que els ciutadans es puguin expressar en un referèndum.

Es replanteja la seva posició respecte a l’entrada de Barcelona a l’AMI?
Nosaltres mantenim la nostra postura al respecte. Creiem que cal una consulta a la ciutadania de Barcelona perquè pugui decidir-ho ella mateixa, però per fer-ho caldria que hi hagués consens amb la resta de grups municipals. És una possibilitat, però crec que l’important no és si Barcelona entra a l’AMI o no. L’important és poder fer un referèndum a Catalunya per donar una sortida al conflicte. I amb això, com a demòcrates, hi estarem compromesos i farem el que estigui a les nostres mans.

GRÀCIA

“En gran part compartim la posició
veïnal respecte al nou Pla d’Usos”

Un dels grans temes que van quedar pendents en l’anterior mandat va ser l’aprovació del nou Pla d’Usos. Vostès ja han reprès les negociacions amb ‘Gràcia cap on vas?’. Es podrà aprovar aviat? Comparteixen la posició dels veïns?
La nostra voluntat és aprovar el Pla en el termini més curt possible. El mes de juliol vam rebre les aportacions de la plataforma ‘Gràcia cap on vas?’ i aquest mes de setembre, un cop estudiades, ens hem assegut amb una representació d’aquesta plataforma per fer-ne el retorn. En gran part compartim la posició veïnal i estem en fase d’incorporació de les mesures recollides en el procés participatiu. En paral·lel, estem iniciant el procés per consensuar políticament el Pla d’Usos de Gràcia amb aquestes noves incorporacions.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram