Carles Camps, president de l'eix Gran de Gràcia

Regenta una ferreteria i presideix l’Associació de Comerciants Gran de Gràcia.

Una vuitantena d’establiments comercials formen part de l’entitat.

La crisi econòmica està colpejant fort, sobretot al petit comerç. De quina manera resisteixen els establiments de Gran de Gràcia?

Possiblement el comerç del carrer Gran de Gràcia està resistint millor que altres eixos barcelonins. Nosaltres tenim la sort d’estar, relativament, al centre de la ciutat i al mateix temps formar part d’un barri en tots els sentits. Això ens permet un fluxe de gent important. De totes maneres per molt elevat que sigui aquest fluxe, el nivell de les compres ha baixat notablement.

En aquest sentit el comerç tradicional -que compta amb una estructura més petita- pot soportar-ho millor perquè, per exemple, no té les mateixes despeses que una franquícia, les quals acostumen a funcionar per objectius.

Des de l’eix quines accions empreneu per fer front a aquesta crisi?

A nivell de consells, en donem pocs. Avui en dia, i tenint en compte el context, cadascú s’ha d’espavilar com bonament pugui. Des de l’associació l’únic que podem fer és promoure esdeveniments a nivell popular o estar en contacte amb les institucions. A partir d’aquí, com a associació, poca cosa podem du a terme per ajudar a reduir els efectes de la crisi als nostres associats.

La crisi s’ha notat amb més força en algun sector en concret?

Els complements és un dels sectors que s’ha vist més afectat per la crisi. El motiu principal és segurament que és un producte prescindible. Tot i així, poc o molt, tothom ho nota i és complicat. Crec que ara estem en un dels pitjors moments de la crisi. Ja portem massa temps i el marge de maniobra és nul. Les mesures pal·liatives van esgotant-se.

Hi ha hagut molts tancaments de comerços aquests últims anys?

S’ha percebut un efecte de rotació. S’han tancat comerços però al mateix temps se n’han obert d’altres. Tot i així actualment l’Associació de Comerciants de Gran de Gràcia compta amb una vuitantena d’afiliats quan havíem arribat al centenar. En aquest sentit, tenim el problema afegit que cada vegada més, desapareix el comerç tradicional, donant pas a les franquícies, un tipus d’establiment que rarament aposta per formar part de l’associació degut a la seva complexitat de gestió. Malgrat tot encara comptem amb una majoria d’associats que provenen del comerç tradicional, més o menys, el 80 per cent.

Quins punts a favor té el fet que un petit comerç decideixi instal·lar-se al carrer Gran de Gràcia?

És un lloc atractiu perquè estem aprop del passaig de Gràcia, el carrer comercial més important de la ciutat i també de l’encreuament amb Diagonal un punt que els propers anys pot arribar a ser molt interessant. Així com també el fluxe de gent que ve de Fontana, del mercat de la Llibertat o des de la plaça de Lesseps.

En quin punt es troba el fet de reimpulsar una federació de comerç d’artesants i industrials?

Aquest tipus de federació ja havia existit. Aglutinava les petites associacions per tal que totes estem connectades, una tasca que es duia a terme des de l’Ajuntament del Districte, qui s’encarregava de realitzar accions comercials a nivell de barri.

Nosaltres, però, com a eix vam entrar dins de la Fundació Barcelona Comerç perquè era important tenir representació a nivell de ciutat. Fins avui en dia l’eix comercial de Gran de Gràcia ha estat només el carrer en si. Per nosaltres seria realment important i interessant poder agafar les branques, és a dir, els carrers que el creuen. Així s’ampliaria el territori amb carrers com per exemple Asturies.

El tall al trànsit de la Travessera de Gràcia pot ser un primer pas per aquesta iniciativa d’incorporar altres carrers a l’eix?

Pels comerços de la Travessera aquesta iniciativa els hi anirà molt i molt bé. Per nosaltres no sé si serà una bona opció ja que Gran de Gràcia ha estat, tradicionalment, un carrer amb problemes de trànsit. Amb la crisi, però, s’ha percebut un cert descens del fluxe de vehicles. En tot cas, però, si un no es vol perdre i encallar per carrerons, les dues úniques maneres d’anar des de Gran de Gràcia direcció Besòs és o bé per Travessera de Gràcia o Travessera de Dalt. Si els dissabtes tallen la primera, significa que s’embossa el carrer ja que el fluxe de vehicles ha de pujar tot Gran de Gràcia fins arribar a Lesseps.

Jo els vaig proposar que el tall al trànsit es fes des de Via Augusta amb la finalitat primera d’evitar cúmuls de vehicles a Gran de Gràcia. Per tant, en cap cas aquesta mesura beneficia el comerç del nostre eix.

Quina valoració en fa del diàleg que tenen com a eix comercial amb l’Ajuntament?

Sempre ha estat bo. Cert és que no estem continuament demanant subvencions al consistori. En aquest sentit, però, ens conformem amb un bon servei de neteja, enllumenat o bé seguretat.

Quines activitats tenen programades per aquest any?

En aquest sentit, som un eix bastant atípic. Nosaltres no tenim dinamitzador, sempre ens ho hem fet tot entre tots. Properament el dia 5 de maig tenim la Jornada del Comerç. Es tancarà el carrer al trànsit, s’organitzaran tallers, activitats i inflables per als més petits. L’objectiu d’aquesta jornada és fomentar el comerç al mateix temps que les botigues fan promocions per incentivar les compres.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram