La presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia ens rep a la seu de la institució, molt a prop de la plaça de la Virreina. Ens explica les novetats i els principals reptes d’enguany, els preparatius i les mesures que emprendran per alleujar possibles molèsties veïnals.
Com encara la segona edició com a presidenta de la Festa Major de Gràcia? Hi ha nervis, com en l’anterior edició quan era la primera vegada que la presidia?
Sempre és bo tenir una mica de nervis. Et fa estar més alerta, anar més preparat. Però estem bastant tranquils. Sempre ajuda tenir el rodatge d’un any. És veritat que enguany anem una mica més tard amb tot, a causa del canvi de govern. Les reunions que fem aquests dies amb els tècnics del Districte s’han vist una mica alterades. Però ens hem adaptat. Tenim confiança perquè el grup de tècnics és el mateix i sap com funciona tot.
Són molts mesos treballant-hi. Quina és la màgia que explica la implicació del teixit veïnal en una festa que requereix tant esforç?
És aconseguir trobar un grup de gent amb qui comparteixes un objectiu. Són pràcticament 365 dies treballant perquè durant una setmana tothom en pugui gaudir. Cada any és una il·lusió renovada. El fet de trobar gent amb qui pots compartir des de la primera discussió fins a penjar l’última llum abans de la traca, enganxa.
Des de fora, sovint sembla impossible que tanta gent tan diversa es pugui coordinar per fer possible una cosa així…
La veritat és que sí. Sembla mentida que amb coses de país i política els costi tant posar-se d’acord per remar en un mateix sentit. Nosaltres, els festers, treballant plegats i compartint un objectiu, cada any demostrem que fem coses que eren inimaginables. No hi ha res que sigui impossible, com per exemple el vaixell que va penjar Verdi en una façana fa uns anys. Podíem pensar que era físicament impossible, però no ho era.
És una festa de barri, però que cada vegada té més presència de turistes. Creu que està perdent la seva essència o és un simple reflex dels temps que corren?
El turisme és una realitat i hem d’assumir-la i adaptar-nos-hi. Però el que fa que tinguem la mateixa essència de fa gairebé dos-cents anys és la nostra manera de treballar. L’altre dia pel carrer vaig veure un grup de dones grans fent guarnit i espero que sigui així d’aquí a cent anys. Això és el que hem de protegir, hi hagi més o menys turisme.
La preocupa que els carrers amb guarnit puguin anar a menys?
És clar. Em preocuparia molt més que proliferés això que no pas la massificació de la festa. És molt fàcil posar una barra i concerts al teu carrer sense fer guarnit. Si passa això, en 25 anys no tindrem guarnit, que és la nostra essència.
Tot i conservar l’essència, cada any es renoven una mica. Quines són les novetats d’enguany?
Hem canviat de patrocinador (ara tenim San Miguel i no Damm) i farem gots reutilitzables amb el lema Respectem el guarnit, que també apareixerà als barrets i als mocadors que potser fem. A més, seguirem apostant pel sentit únic de circulació en alguns carrers, com l’any passat, però hi afegim un plus: a certes hores alguns dies farem una segona corona més externa per moments d’aglomeracions. També hem estrenat web i logotip.
Les molèsties als veïns i veïnes són tradicionalment els principals maldecaps de la festa. Han emprès alguna mesura nova enguany al respecte?
Intentem reduir l’impacte amb mesures com informar amb temps per correu postal els veïns sobre el sistema de sentit únic. Enguany la idea és fer unes acreditacions per les comissions i que les puguin donar als veïns per poder sortir i entrar a la zona amb facilitat. També hem protocol·litzat les dates de tancament dels carrers.
Quins altres possibles entrebancs preveu enguany?
Em preocupa molt la pluja, perquè hem tingut un juliol molt calorós i això pot implicar un agost plujós. També em preocupa si hi ha alguna disfuncionalitat amb el nou govern que acaba d’aterrar. Però tinc confiança amb què tot rutllarà.
Els carrers cada vegada mostren més enginy per fer més amb menys recursos. Això demostra que la crisi econòmica també té un component positiu?
Al final és supervivència. Això ha fet que cerquéssim més patrocini privat, com el de San Miguel, i més patrocinis en espècies amb empreses que ens proporcionen material i amb les quals negociem preus i ens donen la possibilitat de pagar-ho al setembre, quan tenim efectiu.
Hi ha una bona relació amb els organitzadors de la Festa Major Alternativa?
Sí, els de la plaça del Raspall i Sant Pere Màrtir estan integrats. Ells respecten l’essència de la festa i fan guarnit, que és el més important.
I amb la nova regidoria de Raimundo Viejo? Espera algun canvi respecte de l’anterior govern?
Jo espero que funcioni. Ja m’he reunit amb ell i estic contenta. Hi ha coses bàsiques que hem parlat, com les normes de seguretat, i ens hem entès perfectament.
Dóna per superat l’episodi de les despeses injustificades de l’expresident Estruch?
Sí, tot i que no s’ha acabat com a mi m’hauria agradat. Li vam proposar una mediació amb el Col·legi d’Advocats i ell no va voler. Però ara està tot tancat i comencem la Festa Major 2015 fent net.
