La presidenta de la Festa Major de Gràcia, Carla Carbonell, fa un forat a la seva jornada laboral per atendre Línia Gràcia. Aquest any ens rep sense l’estrès que va significar organitzar l’edició del Bicentenari, tot i que assegura que cada any preparar la Festa Major de Gràcia és un nou repte.
Fa pocs mesos que es va posar el punt final a la celebració del Bicentenari. Tot i que malauradament els atemptats ho van marcar tot, quin balanç se’n fa des de la Fundació?
Estem molt contents. Estem acabant de tancar números i qüestions relacionades amb les subvencions, ja que el balanç econòmic el farem quan toca ordinàriament, que és durant el proper patronat, que serà cap a l’abril. Però la veritat és que estem molt contents pel que fa a les activitats. Hem pogut fer pràcticament tot el que ens vam proposar.
Fàcil no deu haver estat perquè el programa era extens.
El primer repte era l’envelat, que va brillar durant quatre mesos a Jardinets, ple d’activitats liderades per les entitats i gent diferent. És veritat que la cirereta, que era la Festa Major, va quedar marcada pels atemptats i només vam poder gaudir de dos dies i mig de festa. Els atemptats van ser el dia dels nostres premis, un dia que passaven moltes coses: el concert dels Sirex i els Mustangs… Però d’alguna manera ho vam poder col·locar a la clausura del Bicentenari, que va ser una mica diferent del que estava previst, però així vam poder gaudir d’aquelles coses que s’havien anul·lat. El balanç global, tant de participació com de funcionament i d’activitats, és molt satisfactori, tot i que ens queda alguna espineta per alguna cosa que no s’ha pogut fer.
Com ara?
L’escultura de la Festa Major. La Comissió d’Escultures, que és qui ho valora, i malgrat que teníem el suport de l’Ajuntament i un emplaçament pactat, no hi va donar el vistiplau.
Al principi deies que el balanç econòmic encara no l’heu fet, però l’impacte econòmic per només haver pogut fer dos dies de Festa Major va ser molt gran?
Ho va ser, tot i que d’una manera desigual. Tots els carrers van tancar amb pèrdues, perquè de poder fer una Festa Major de set dies a fer-ne una de dos i mig és molt diferent. Tot i això, vam reaccionar de pressa i molts dels carrers van poder anul·lar els concerts programats, amb la reducció de despesa que això comporta. Tot i això, alguns van quedar una mica més tocats econòmicament i des de la Fundació se’ls ha donat un cop de mà perquè no tinguessin dificultats per poder començar aquest any.
L’any passat parlàvem pocs dies després que la Fundació rebés la Medalla d’Honor de la Ciutat. Aquest any ho fem després que hàgiu rebut el Premi Nacional de Cultura. Un nou reconeixement a la Festa Major…
I tant. Sé que ens repetim però nosaltres, per dir-ho d’alguna manera, estem aquí per casualitat. Ens toca ser la cara visible i recollir el premi, però, no deixa de ser un reconeixement a aquests 200 anys d’història i tota la gent que hi ha participat. El Premi Nacional de Cultura és el reconeixement cultural més important del país i rebre’l al costat de figures com les que van recollir el premi aquell dia… Estem molt i molt contents.
Mirem endavant. Com es presenta la primera edició de la Festa Major després del Bicentenari?
Sempre dic que espero que sigui tan normal com sigui possible. Perquè el Bicentenari, que hem viscut amb molta il·lusió, també ha estat molt intens i ens ha provocat desgast i cansament. Esperem que aquest any sigui normal, que poguem gaudir de la Festa Major, tornar a fer les activitats als carrers, els sopars de veïns, els concerts…
Quines són les novetats d’aquest any que poden agradar més a la gent?
Més que les novetats, aquest any és important per recuperar allò que va quedar més tocat l’any passat, que van ser les activitats multitudinàries: el correfoc, els concerts dels vespres, la jornada castellera no es va poder fer amb normalitat… Aquest any serà el del seu retorn.
Aquest any el concurs de carrers tindrà 21 participants, un menys que l’any passat.
Sí. El carrer que aquest any no guarneix és el de Sant Miquel i rodalia. És un carrer molt veïnal, on entre quatre i sis persones són el pilar de la comissió. Per temes de salut i forces arribaven molt justos i aquest any han decidit no guarnir. Pel que fa a la xifra global, no és un tema que ens preocupi, sinó que més aviat a nivell particular sap greu. També és veritat que tota la gent que fa Festa Major segur que donaran un cop de mà a qualsevol altre carrer.
De fet, veníem d’uns anys on la xifra dels carrers havia augmentat.
Sí. De fet aquest any tres carrers van picar la porta però van arribar tard. La veritat, però, és que els carrers estan bastant consolidats.
Enguany la pregonera és la doctora Elena Carreras. Es tracta d’un perfil poc mediàtic però és una persona referent en el món de la medicina. Quins són els motius de la seva tria?
Això que dius. Aquest Ajuntament, una de les primeres coses que va dir, és que volia tenir pregoneres. A banda, als pregons, sempre es tendeix a buscar gent del món de l’espectacle perquè es tracta d’una festa, s’ha de parlar en públic… I està molt bé, però quan el Districte ens va fer la proposta que fos algú del món de la ciència va sortir el seu nom i ens va semblar molt bé. Servirà per reivindicar la ciència i, sobretot, les dones d’aquest sector, que és un món on encara és més difícil el protagonisme femení.
La força del teixit associatiu i les persones que el formen, em deies l’any passat, és el secret perquè la Festa Major sigui un model d’èxit. Podem parlar d’una festa que és un reflex del model de societat catalana? Una societat amb una gran presència d’associacions i entitats.
Totalment. Som un país reactiu davant de les injustícies que hem anat vivint al llarg de la història. Recordo quan els veterans expliquen com les sardanes es van convertir en una reivindicació de la cultura i la llengua catalana en un moment de postguerra i ara ho és un llaç de color groc. Som un país molt donat que la gent tregui símbols reivindicatius.
L’any passat també em deies que el turisme no és el que més ha de preocupar a la Festa Major. Un dels punts forts d’aquesta festa és que se sap adaptar als nous temps?
Sí. La veritat és que és una mica el que defensem sempre. És un tema del qual se’n parla perquè tenim col·lectius que en són molt sensibles. Però és un tema de ciutat que s’ha de resoldre des de les administracions. Nosaltres gestionem la quantitat de gent que ve, siguin o no turistes. Ens hem de preocupar que qui vingui a la Festa Major, sigui d’on sigui, la pugui gaudir amb respecte i amb qualitat.
Aquesta és la cinquena Festa Major que viuràs com a presidenta, la primera del teu segon mandat. Quins objectius et marques per aquesta segona etapa, de la qual encara en queden tres anys?
Aquest serà l’últim mandat, és una cosa que tinc clara. Veníem amb moltes idees i al llarg d’aquest mandat han sortit moltes propostes i coses a canviar però que, per la voràgine del primer mandat i del Bicentenari, no hem tingut temps a desenvolupar. Hem fet moltes coses i estem molt contents. També hem fet canvis interns per posar una mica d’ordre, com ara firmar convenis amb les entitats amb les quals col·laborem. Sobretot perquè qui vingui d’aquí a uns anys s’ho trobi tot endreçat. També vam redactar un codi ètic, un protocol econòmic… Però en volem fer moltes altres. Retocar algun acte, fer noves propostes, trobar espais de col·laboració entre carrers…
Ens pots posar algun exemple?
Seran petites coses que aniran en la línia del que significa l’acte de presentació de la samarreta, que simbolitza el que es feia abans als pobles. Un recorregut pels carrers per fer el tret de sortida, penjar les banderes… És canviar les coses però recuperar una mica els orígens de forma innovadora i implicant les entitats. És el que hem fet a petita escala però volem fer un plantejament global.
