Des del passat dilluns 23 de maig, els veïns, comerciants i restauradors de la Vila de Gràcia han vist alterat el seu dia a dia a causa de les protestes, els aldarulls i els helicòpters sobrevolant el barri. Ara bé, per a alguns, aquesta alteració no ha estat negativa: creuen que la tasca social que es feia al Banc Expropiat era necessària i enriquidora -s’hi feien tallers, cursos i s’oferia assessorament jurídic en casos de desnonaments-. Per a aquests, les protestes han estat només un parèntesi en l’activitat quotidiana del barri. Un parèntesi necessari per defensar allò en què creuen, expliquen.
Altres, però, pensen que els okupes haurien de marxar si tenen una ordre de desallotjament. Aquest grup de veïns veu innecessari el “rebombori” d’aquests últims dies i creu que els grups violents han estat els que han provocat la policia. Per contra, altres veïns creuen que l’actuació policial ha estat “desproporcionada” i pensen que l’actitud dels Mossos ha estat “prepotent”.
Alguns comerciants afirmen que els seus negocis no s’han vist afectats i donen suport a les accions del Banc Expropiat -fins i tot algun d’ells hi participava-. Altres denuncien pèrdues econòmiques importants al llarg dels dies en els quals s’han produït més aldarulls. Aquest ha estat, sobretot, el cas d’alguns restauradors, els quals han hagut de tancar abans els seus locals a causa de les protestes.
Tot i que la proximitat dels fets i l’agitació impedeix, ara per ara, analitzar-los amb perspectiva, a la Vila de Gràcia ha brollat un conflicte enquistat en la societat contemporània. Un xoc ja latent en casos com Can Vies, però extrapolable més enllà de l’àmbit local: les posicions irreconciliables de dues maneres de pensar i concebre el món. A Gràcia -i a Can Vies- la qüestió va més enllà dels desallotjaments: és el debat entre la propietat pública i privada, els valors socials, l’irresoluble dilema entre seguretat i llibertat i una llarga llista d’etcèteres.
PEDRO
“No m’he vist gaire afectat pels aldarulls provocats arran del tancament del Banc Expropiat, excepte un dia que vaig passar per davant del local i tenia la policia a una banda i els manifestants a l’altra. Em vaig sentir desprotegit i una mica en perill. Estic a favor de la seva tasca.”
ENRIC
“No conec gaire les activitats que es feien al Banc Expropiat. Sé que donaven suport jurídic als desnonats i recollien roba. Ara bé, les maneres com han protestat violentament no les trobo bé. Van tombar motos i van cremar mig barri al llarg de diversos dies.”
JOSEP
“Vaig veure una petita càrrega policial. Això que feien aquests nois aquí estava bé, però el comportament després de les manifestacions pacífiques no ha estat correcte. Tampoc va ser bona, a parer meu, l’actuació de l’anterior Ajuntament: no hauria d’haver llogat el local.”
HELENA
“Al local no només hi havia joves, també hi havia gent gran. Era un centre social, no una casa okupa. Hi ha hagut gent que s’ha manifestat pacíficament i d’altres que volien brega. Vaig veure una quarantena d’encaputxats, que eren els que provocaven. Però no es pot generalitzar.”
JORDI
“He estat a totes les manifestacions com a veí circumstancial. Val la pena defensar projectes com el Banc Expropiat. Han fet feina al barri i tenen un model participatiu i inclusiu. Com a negoci, no he tingut cap problema i des del Banc han anat informant els comerciants.”
LAURA
“És una pena que hagin tancat el Banc Expropiat perquè feien una bona tasca social. Hi havia tallers, cursos, ajudaven en l’àmbit de l’habitatge… Jo sóc de les que creu que aquests dies hi ha hagut una actuació totalment desproporcionada per part de la policia.”
PACO
“Normalment venim a Gràcia a prendre alguna cosa, però aquests dies hi havia aldarulls i hem evitat venir al barri. Quan sentíem l’helicòpter o sabíem que hi havia convocada una manifestació, ens hem quedat a Sant Gervasi, on residim.”
JUAN CARLOS
“Després del primer dia d’aldarulls vaig venir a veure què havia passat. Hi havia una xerrada a la plaça de la Revolució, en la qual van parlar els antisistema per explicar la seva causa als veïns del barri. Hi ha un conflicte entre okupes i veïns.”
MARION
“Quan sortia de treballar el primer dia, vaig veure els aldarulls i vaig sentir l’helicòpter. No sabia què estava passant. Vaig pensar que era molt estrany i vaig optar per agafar un altre camí per anar cap a casa. L’ambient era una mica perillós. Normalment quan veig una protesta no canvio de ruta, però aquest cop sí.”
NÚRIA
“Estic totalment a favor d’ocupar els locals, sobretot si el propietari no els fa servir. Em sento connectada a Gràcia perquè aquí vaig rebre un abús molt gran de la policia quan vaig venir a cobrir una altra protesta com a fotògrafa.”
