Esther Esquivias, del Bàsquet Safa Claror. Foto: Ivan Espallargas
“Quan un cotxe va destrossar la meva pilota, vaig descobrir com m’importava el bàsquet…”, confessa, divertida, Esther Esquivias (Barcelona, 1989), aler pivot del Bàsquet Safa Claror, de Copa Catalunya. L’angoixa li va durar unes hores, fins que el seu pare n’hi va regalar una altra, i es va convertir “en la persona més feliç del món”.
De petita Esquivias anava a tot arreu botant la pilota i jugava amb qualsevol excusa. Els seus inicis, però, no van ser fàcils. Al principi no li agradava gaire el bàsquet. “De fet, el meu primer any, al CB Roser, encadenava pedregades i llançaments per sobre el taulell. El segon ja em vaig enamorar d’aquest esport”, confessa la barcelonina. És alegre, enginyosa i persistent. També apassionada i intensa.
El salt a l’UB Barça li va costar molt i el primer any de cadet va jugar poc. Esquivias ja sabia que l’esport, com la vida, és una cursa de fons i va invertir moltes hores extra en millorar aspectes com la seva mecànica de tir, que “no era gens bona”. A poc a poc va anar recollint la recompensa al seu esforç, fins a entrenar-se i anar convocada amb el primer equip.
Marta Fernández
“L’experiència va ser brutal. Sortia encantada dels entrenaments perquè la Sílvia Font és un llibre obert i també aprenia moltíssim de totes les companyes…”, recorda. “Marta Fernández era la millor jugadora al contraatac, Sonja Petrovic [Vasic, des que es va casar] era molt jove i molt bona…”, afegeix Esquivias, que també ha jugat al Bàsquet Femení Viladecans, al Draft Gramenet o al Barça CBS.
Aquesta temporada, al Bàsquet Safa Claror, la torna a dirigir Dani Perdiguero, a qui va tenir com a sènior de segon any. “Ens entenem molt bé. Suposo que vol que aporti la meva experiència i ajudi un equip molt jove”, reconeix Esquivias, amb moltes ganes de visitar el CBF Cerdanyola, el pròxim 11 de desembre. “Serà un repte increïble contra el líder, un equip molt potent. No sé quantes vegades hauré jugat contra l’Elena Múrcia com a jugadora i entrenadora”, planteja.
Esquivias va començar a dirigir equips amb 15 anys i no s’imagina sense fer-ho. S’emociona parlant del cadet femení del Safa Claror. “Em té el cor robat des del primer minut perquè totes volen aprendre i créixer més i més. Vull que arribin molt més lluny que jo en el bàsquet i, sobretot, que siguin bones persones”, detalla Esquivias, orgullosa que algunes de les seves jugadores també entrenin equips en un club que “és una petita gran família”. “Per cert, diria que soc millor educadora de valors que entrenadora de bàsquet”, conclou, satisfeta aquesta enamorada dels reptes.
