Judit Villalonga, jugadora del Bàsquet Safa Claror. Foto: Núria Susin
“Era una nena que sortia a la pista amb por a fer-ho malament i que moltes vegades la passava a una companya per no assumir el tir”, recorda Judit Villalonga (Barcelona, 1996), jugadora del Bàsquet Safa Claror. “Des de fora, però, potser es veia que era qui donava la passada final”, afegeix.
El que sentim i el que li arriba a qui ens observa poden ser dos mons extrems. Villalonga és analítica, sovint viatja sense moure’s del lloc. Té moltes idees i veu mil possibilitats. “Quan deixo de pensar, em sento molt més còmoda, i quan tinc més confiança, jugo millor a la pista”, reconeix aquesta enamorada del bàsquet i, en concret, del Safa Claror, el seu club de formació.
“Ara, si tinc l’oportunitat i el tir és bo, no dubto i llanço. La meva manera de jugar i de veure el bàsquet ha evolucionat en els últims quatre, cinc o sis anys”, descriu la barcelonina. El bàsquet i treballar l’han ajudat a ser menys tímida. No va ser d’un dia per l’altre. Més aviat un procés. La confiança ho és: cada dia reclama la nostra atenció.
“Cada cop valoro més, per exemple, que quan estava al sènior B l’entrenador del sènior A, de Copa Catalunya, confiés en mi”, recorda Villalonga. El fet de poder-se entrenar amb les grans i entrar en la rotació li va donar “molta confiança”.
Provar-se i créixer
Viu la seva segona etapa al Bàsquet Safa Claror. En el seu moment, amb 20 anys, va notar que, per molt que s’estimés l’entitat, necessitava provar-se i créixer fora. Sortir de la seva zona de confort. “El més senzill era quedar-se, però no volia penedir-me de no haver-me arriscat. Sabia que, tard o d’hora tornaria al Safa perquè és casa meva”, confessa.
Més que un risc, va invertir en ella mateixa. En el seu creixement. “Tornaré amb més confiança, tornaré amb més confiança, em repetia. I així va ser”, enraona. Coneixia bé el seu destí, la UE Horta, on va coincidir amb algunes jugadores amb qui havia tingut tracte. “Em van acollir molt bé, la veritat”, ressalta.
Com era lògic, la barcelonina va tornar al Safa. Ho va fer més lliure, amb més recursos i, sobretot, amb idees renovades. “Va ser un abans i un després. Ja era una altra jugadora, una jugadora que no només creia, sinó que sabia que les coses podien sortir bé”, destaca. Parla amb pausa, triant les paraules més precises. Comunica molt bé. Sembla una eterna observadora.
Es nota que té ganes que arribi el 2022 per a enfrontar-se, el pròxim 16 de gener, al CN Terrassa, un equip “potent, ràpid i amb jugadores interiors altes que ens exigirà molt”. “Cada dia estem creixent en confiança i en joc. Som un equip que riu, conviu, treballa i es diverteix molt, i amb un vestuari increïble format per persones senzilles que es deixen l’ànima en el que fan”, descriu. “Segur que et dirien que la més bromista de l’equip soc jo…”, tanca, divertida, Villalonga.
