Andrea Porta, capitana del CE Europa. Foto cedida
“Cada any tinc ofertes d’altres clubs de millor categoria, però no deixaré per diners el club que estimo i a les persones que considero una família”, confessa Andrea Porta (Linyola, Lleida, 1990), capitana del CE Europa i mestra a l’Escola Catalònia. Transmet lideratge, passió i naturalitat.
Viu la seva novena temporada al club, on penjarà les botes. “No sé quan arribarà el moment, però des de fa temps tinc clar que serà aquí”, exposa Porta, que el passat 9 de gener va disputar al Nou Sardenya el seu 200è partit oficial amb l’equip contra el CF Pardinyes (7-0). Va sortir al camp motivada i nerviosa. Eren nervis bons. “Després les companyes em van mantejar… Veure-les tan contentes per mi va ser meravellós”, completa.
Dies després, el 23 de gener i abans de la victòria per 6-0 contra el CD Fontsanta Fatjó, Pili Porta, la seva germana bessona i companya d’equip, va entregar-li la samarreta del CE Europa amb el número 200 al dorsal. “És indescriptible compartir equip i vida amb una de les meves persones al món. És la meva referent al futbol. Tenim una connexió especial”, continua Andrea Porta, exjugadora de la UE Lleida i el FC Levante Las Planas.
Ser un mirall
Només va trigar una temporada a enamorar-se del CE Europa, “un club que t’acabes estimant”. “El meu primer any ja sabia que m’hi estaria molts anys”, assegura la linyolenca. “Ser capitana és cuidar el què i el com, ser assertiva i humil, aprendre contínuament… Saber que ets un mirall en tots els aspectes”, descriu.
A classe també és una referent que va més enllà de l’aula. “M’estimen i em venen a veure als partits. Sempre he connectat amb l’alumnat gràcies al futbol”, comenta Porta, que els recorda que cal esforçar-se sempre, ja sigui en un entrenament per rendir als partits, o a classe, per aprendre.
Mai deixarà de ser aquella nena que sempre tenia una pilota a prop. “De petita jugant a futbol em sentia lliure. Era el meu espai social i no concebia un dia sense xutar. Ara tinc la mateixa idea, però el visc de manera diferent”, descriu l’entrevistada. Amb els anys, ha après a gestionar molt millor la frustració després d’un partit on les coses no han anat bé. “Abans, després d’una derrota, per a mi s’acabava el diumenge a les dues del migdia. Em costava aixecar-me davant les males notícies. Fins que un dia vaig dir prou”, afegeix.
Porta necessita mitja hora per estar amb ella mateixa i repassar mentalment algunes accions. “Després ja intento pensar en altres coses. Quan m’empipo o m’afecta molt alguna cosa, necessito el meu espai, i l’equip m’ho respecta”, confessa.
Ara, com a mestra, intenta ajudar l’alumnat a gestionar millor la frustració: “Tracto que vegin que entenc la seva emoció i que tenen tot el dret a sentir-la. Subestimar i negar l’emoció d’algú és egoista. No estic d’acord amb la frase ‘no n’hi ha per a tant'”.
Líder de la Primera Divisió Nacional, el CE Europa visitarà el diumenge 30 de gener l’AD Son Sardina, un equip “molt lluitador que compta amb jugadores veteranes i joves, i que ens costarà guanyar a casa seva”. “Els últims 10 partits són finals. No podem perdre el que ens hem guanyat fins ara. Volem pujar com a primeres. Com molaria guanyar la Lliga, eh!”, tanca, il·lusionada.
