La presidenta de la Festa Major de Gràcia, Carla Carbonell, atén Línia Gràcia al local de la Comissió de Festes del carrer Joan Blanques, de la qual en forma part. Els veïns treballen a tot drap en el guarnit d’aquest any. Carbonell fa un petit descans per fer l’entrevista en l’any que arriba a la meitat del seu segon mandat.

Com encares la teva sisena Festa Major com a presidenta de la Federació?
Bé, bé, amb ganes. Després de superar el Bicentenari i decidir fer un segon mandat, on vam canviar diverses persones de la junta, l’any passat ens vam torbar molt de pressa a sobre de la festa amb la junta nova i ara hem tingut un any per començar a consolidar coses. En aquest segon mandat ens ve més de gust recuperar aquelles propostes i projectes de canvi que teníem ganes de fer des d’un principi però que amb l’estrès del Bicentenari no havíem pogut afrontar.

Parlant de canvis, l’any passat deies que un dels objectius era recuperar els orígens, que ja ho estàveu fent a petita escala, però de forma global. Ho esteu aconseguint?
Bé, és un procés lent. És un equilibri entre recuperar els orígens amb certes coses que amb el temps van anar canviant i recuperar tradicions com l’acte del despertar de Gràcia, que amb els anys havia passat a ser l’acte de la samarreta i hem tornat a fer que sigui l’acte per presentar els carrers del concurs de guarnits. Això és la idea que tenim en alguns actes. Aquest any el dia 16, el dia del reconeixement dels carrers, també el fem diferent perquè sigui més fluid, ja que cada cop participa més gent a la Festa Major.

Com bé dius, a la Festa Major cada vegada hi participa més gent. Enguany es passa de 21 a 24 carrers, una xifra gairebé record, ja que no n’hi havia tants des del 2001, quan n’hi va haver 25. Això és una molt bona notícia.
Sí. Per a nosaltres té dos vessants: és una bona notícia perquè vol dir que la Festa Major està consolidada després d’haver passat una època més dolenta, ja que a partir del 2001 va començar a baixar i vam tenir una època amb 14-16 carrers. És cert que, alhora, com més carrers vas afegint-hi més complicacions en la gestió hi ha.

La logística es complica…
Sí. I a banda som tres carrers més entre els quals repartir la mateixa subvenció. Això ho estem parlant amb el Districte per veure com ho podem fer. Entenem que no podem anar incrementant la subvenció en funció dels carrers però és veritat que, des de la crisi, la subvenció es va retallar un 40% en el cas de la Generalitat. L’Ajuntament l’ha mantingut, però tampoc l’ha incrementat i portem uns anys creixent d’una manera important. A banda, nosaltres fem equilibris i hem incrementat l’aportació privada amb els patrocinadors.

Hi poden haver millores en aquest sentit?
Estem treballant a veure si podem tenir una part de la subvenció que sigui variable en funció dels carrers que hi hagi al concurs. Fa uns mesos que vam començar a parlar-ne, però amb les eleccions pel mig no l’afrontarem fins a l’any que ve.

Us heu plantejat fins a on és viable que creixin els carrers del concurs de guarnits?
Ara per ara no. És una conversa que està pendent i passa, no només amb la Festa Major sinó, per exemple, amb els Foguerons de Sa Pobla, on també participem i en els últims anys ha crescut molt. La reflexió l’hem de fer, però el que crec que no hem de fer és, per exemple, posar una xifra i dir que a 30 carrers parem. Crec que no seria bo.

Deixant de banda el concurs de guarnits, quines novetats destaques de la Festa Major d’enguany?
El pregó inclusiu d’aquest any ens fa molta il·lusió. La idea de fer-lo amb quatre esportistes de l’AcidH, medallistes amb discapacitat intel·lectual, és una molt bona notícia. Elles estan una mica nervioses, pel que diuen, però els fa molta il·lusió. Una altra novetat és que aquest any hi ha una cercavila abans del pregó.

Aquesta aposta amb el pregó reforça el component social de la Festa Major.
Totalment. De fet, això ja forma part del mateix ADN de la festa, que porta associada música i gresca però, al mateix temps, tenim una festa participativa, veïnal… L’aposta per la inclusió és sempre molt alta i la pota d’acció social és molt important per a nosaltres. A banda, i no se’n parla tant perquè no forma part de la Festa Major, hem fet molts tallers amb escoles explicant l’origen de la festa, el tema dels fanalets per a la cavalcada de Reis…

A banda del pregó, destacaries alguna altra novetat?
Sí. També hi ha una prova pilot a quatre carrers de recollida selectiva dels guarnits. Gairebé tot el material que es fa servir per als guarnits ja és reutilitzat però es vol analitzar quina part es pot reciclar. A banda, seguim amb l’aposta del got reutilitzable.

Una altra aposta que fa temps que es fa és la de potenciar el perfil diürn de la Festa Major. S’està aconseguint l’objectiu?
Sí, totalment. Per a nosaltres és una celebració principalment familiar. Hi ve molta gent jove a la nit però, ara mateix, la franja horària amb més gent és de cinc de la tarda a nou del vespre. Això és gent que ve a passejar, a mirar els guarnits o a participar en algun taller. I això ens fa molt contents.

La convivència és un altre punt important. Aquest any es torna a insistir en la necessitat de respectar els guarnits. Hi ha molt d’incivisme que s’hagi de recordar això?
Sí, malauradament sí. M’atreviria a dir que en els últims anys hem millorat. Brètols n’hi ha sempre. L’últim ensurt que vaig tenir va ser una persona que es va llançar a sobre d’un guarnit a la una del migdia. La campanya ‘Respectem el guarnit’ és totalment pedagògica i expliquem que respectar el guarnit vol dir respectar les persones que el fan.

A darrere hi ha una feina de molts mesos…
Exacte. De molta gent que hi posa moltes hores i moltíssima il·lusió. Respectar això és bàsic perquè la gent és l’estrella de la festa. Com deia, hem millorat perquè no hi ha aquell nivell de destrossa tan gran d’abans. I fa anys que diem que qui vulgui un tros de guarnit li guardem, no ha de patir.

Canviant de tema, l’any passat vas fer pública una carta on recordaves els presos polítics i els exiliats. Aquest any la situació és la mateixa. Es farà alguna cosa similar a l’any passat?
Ara mateix no ho tenim previst, però en els temps que vivim no ho saps mai perquè pot passar qualsevol cosa. Malauradament, ens trobem en la mateixa situació que fa un any i tot plegat ens sap molt de greu. Ens indigna. Els tenim molt presents i constantment parlem d’ells.

L’ANC ha decidit no fer acte, a diferència dels últims anys. No sé si això és una mostra del moment polític que vivim…
No t’ho sabria dir. No crec que tingui relació amb el fet que s’estigui afluixant, en cap cas. És cert que feia molts anys que a Gràcia es feia una petita prova pilot de l’11 de setembre. Podem pensar que estan centrant els esforços en una altra cosa que ara mateix pot ser més urgent.

Per acabar, l’any passat ens deies que el projecte de l’escultura de la Festa Major no va acabar tenint el vistiplau de la Comissió d’Escultures. Hi ha alguna novetat?
No. La resposta va ser que no tot i el suport total del Districte, que de fet va presentar al·legacions. El que sí que et puc dir és que tenim un projecte obert similar, que és fer un mural. El projecte està aprovat per l’Ajuntament però encara queden tràmits per fer.