Eloi Badia atén Línia Gràcia just després de presentar els actes de la Festa Major als mitjans al costat de la presidenta de la Federació. Després de cinc anys com a regidor, es mostra satisfet que les seves propostes ja siguin fixes i convençut que les festes tenen corda per estona.
La Festa Major arriba pocs dies després de la seva reelecció com a regidor de Gràcia. Deu ser la millor manera de celebrar-ho, no?
Sí, perquè realment és una de les activitats més agraïdes, més intenses i cada cop en tinc un record més bonic i especial. Poder arrencar amb la Festa Major és perfecte.
L’any passat ens deia que el Bicentenari va marcar cap on ha d’anar la Festa Major. Amb l’experiència que ja acumula com a regidor, cap on creu que s’ha de projectar el futur de la festa?
Crec que la festa cada cop té més clar que ha de seguir sent una festa de barri i de carrer. Per tant, no perdre mai aquesta realitat. De fet, crec que la festa segueix sent tan exitosa perquè és autèntica. Poder sumar nous carrers, no perdre mai l’autenticitat. Crec que cada cop es va apostant més per la festa diürna, per la festa familiar i de trobada. I després hi ha tots els valors. Els valors de la implicació veïnal, de l’esforç, del compromís, de l’art efímer… I també el tema de la inclusió i la sostenibilitat. Crec que tot això fa que sigui una festa realment especial i única.
Enguany passem de 21 carrers a 24. És una xifra molt positiva, ja que des del 2001, que es va arribar als 25 carrers, el número no era tan alt. Té camí per córrer, aquesta dada?
Sí. De fet, en els últims anys hem anat creixent, ens hem anat consolidant. Diem aquest “la Festa Major no té sostre” perquè, realment, ho té tot perquè pugui seguir creixent. Perquè realment és agraïda, la gent la gaudeix i, evidentment, té molt a veure amb el fet que seguim sent Gràcia, seguim sent barri, seguim sent carrer, seguim sent plaça. Jo crec que aquesta és l’essència i, si això no ho perdem, evidentment no té sostre i li queda un altre bicentenari de vida.
I una de les claus és que cada dia sigui més diürna, més per a tots els públics?
Crec que sí, perquè això la fa especial. Nosaltres parlem de l’ecosistema, perquè hi passen gairebé mil activitats. Estem parlant d’una festa on hi ha infinitat de disciplines artístiques i de moments, des de dinars populars fins a cant, des de contes inclusius fins a batucades. Hi passa de tot. Tot el que passa en la vida d’una ciutat concentrat en deu dies, apostant per l’espai públic, per la festa popular i per la festa inclusiva. I, per tant, crec que és un espai únic.
Quines són les novetats que destacaria de l’edició d’enguany?
Aquest any, la novetat, que arrenca amb molta força, és que tenim quatre pregoneres dones que han sigut medallistes olímpiques i que han sigut referents en l’esport inclusiu. Fem un pas endavant molt gran per dir que, no només fem una festa plena de valors, sinó que, a més a més, és una festa inclusiva. Ens ho creiem, ho portem a terme i ho volem visibilitzar. A més, un dels premis per als carrers serà per a l’accessibilitat. Crec que la bona nota d’aquest any és haver fet aquesta aposta conjunta amb la Fundació per fer aquest pas amb tots els carrers i amb tots els festers per donar-li aquesta rellevància.
Justament parlant de les pregoneres, com va sorgir la idea d’escollir-les a elles?
Sempre és un diàleg entre la Fundació i el Districte i va aparèixer en aquestes converses en què es busquen noms. Nosaltres teníem la voluntat de reivindicar el paper de les dones des del darrer mandat. En aquest cas, quan vam saber que havien guanyat la medalla, vam lligar caps i ens vam posar tots d’acord a la primera. A més, darrere d’aquestes esportistes hi ha dues entitats de gran rellevància al districte, com són Lluïsos i acidH, i per tant era un premi rodó.
El Districte l’any passat va potenciar la presència dels grups de música joves. Quina és l’aposta d’aquest any?
Mantenim l’aposta pels joves. Estem molt contents perquè, de vegades, costa molt trobar escenaris per als artistes joves. I que les Festes de Gràcia es prestin a oferir un escenari de luxe, un escenari de proximitat per als grups emergents, per a nosaltres és molt important. També seguim apostant per la ciència i per la innovació a la plaça Revolució. I també per les festes diürnes i la inclusivitat, que les fem extensives a la plaça del Sol, a la plaça del Diamant… Per tant, sortim cada cop més de la plaça Revolució per impregnar totes les places amb aquestes activitats familiars. Jo crec que aquest és l’accent que anem aportant des del Districte.
Un altre missatge important tornarà a ser la tolerància zero envers les agressions masclistes. En aquest sentit hi haurà novetats?
Aquest any mantenim el punt de referència de la placa Revolució i reforcem l’horari i les parelles itinerants que ajuden a fer la detecció, la sensibilització i que donen informació. El que va passant és que cada cop són més carrers que fan la formació, que s’integren en tot el protocol i que, fins i tot, alguns d’ells tenen els seus punts liles adaptats a la seva realitat. Es fa extensiu a tot el teixit associatiu que es fa seva aquesta proposta que, de fet, no és una proposta del Districte, és una proposta que avui en dia ens posa, clarament, la societat damunt la taula.
Ja per acabar, creu que els veïns són la clau per a aquestes festes?
Seria impossible que cap administració fes una Festa Major amb mil activitats si no fos perquè són els mateixos veïns i veïnes que ho organitzen, per això crec que és única. De fet, aquí hi ha hores i hores i hores de dedicació, d’estima, d’amor que volen fer al seu barri. És l’únic que ho fa possible. Si no hi hagués això, no estaríem parlant de les Festes de Gràcia.
