Foto: Andreu Asensio
L’auditori de l’Espai Línia es va omplir el 30 de novembre de gom a gom amb veïns i lectors que volien parlar amb Ferran Escoda sobre la seva darrera novel·la, Últims dies a l’Eixample, editada per La Magrana, on explica, d’una manera còmica, però transcendent, el declivi d’un barri i d’una manera de viure.
Sobre l’escenari, acompanyant Escoda, hi havia un seu bon amic, el crític literari Estanislau Vidal-Folch, que va dirigir l’acte. Tot i que el llibre és una gran exageració amb finalitats còmiques, és ple de veritats. El protagonista, en Deulofeu, és “un resistent a l’Eixample”, com diu Escoda. Fill d’una nissaga que es va enriquir fabricant bicicletes, després de tota la vida a l’Eixample, ara veu com el seu barri es transforma i perd la seva identitat.
Però Escoda es nega a identificar-se totalment amb Deulofeu i també reivindica que la història va més enllà de l’Eixample. “Jo volia construir una persona angoixada en un espai urbà. I quin de millor que el meu entorn, en el qual he viscut els últims 20 anys i on he anat detectant uns fets que no els acabo de pair”, va dir l’escriptor.
