El comerç de la travessera de Dalt fa anys que viu dificultats. Foto: Ajuntament
Després de cinc anys amb un Pla d’Usos que no permetia noves obertures comercials a la travessera de Dalt, l’Ajuntament va aprovar definitivament a principis de maig una modificació del pla que permet l’obertura de nous restaurants, negocis de menjar per emportar i degustació i locals musicals. Aquesta era una demanda dels comerciants de la zona, que durant els últims anys, i especialment amb la pandèmia, han vist com el dinamisme comercial perdia força i amenaçava el futur de força negocis.
“Des de l’any 2016 hem lluitat contra aquell Pla d’Usos perquè no ens representava. No tenia cap sentit i hem perdut molts comerciants perquè van tirar enrere totes les nostres propostes i no se’ns va tenir en compte”, explica en declaracions a Línia Gràcia Virginia Espada, presidenta de l’Associació de Comerciants de Travessera de Dalt. En aquest sentit, critica que les decisions es van prendre des dels despatxos “sense conèixer la zona”.
L’altre punt que critiquen els comerciants de la zona és la remodelació de la mateixa travessera de Dalt. “La zona ha quedat totalment deshumanitzada amb les obres. Només durant el temps que van durar vam tenir pèrdues d’un 40%”, lamenta Espada. Altres factors, i posa com a exemples la derivació del turisme cap a Vallcarca i la pandèmia, també han suposat un cop dur pels comerços de la zona. “Ha sigut demolidor. Molta gent ha hagut de tancar i molts d’ells esperaven el canvi d’usos”, explica Espada.
“Un barri sense comerç està mort. Nosaltres lluitem per oferir qualitat i vida al barri, i només ens trobem problemes i pals a les rodes. No podem fer res”, assegura la presidenta d’aquesta entitat.
“REACTIVACIÓ ECONÒMICA”
La modificació del Pla d’Usos, diuen des de l’Ajuntament, té com a principal objectiu “reactivar l’economia” de la zona després d’haver observat “una dinamització comercial baixa”. Des del consistori afegeixen que aquesta obertura de nous negocis que ara permet el Pla d’Usos s’ha pensat perquè es pugui fer de “forma equilibrada”, tenint sempre present “la qualitat de vida dels veïns”.
