Montserrat Ballarín és la tercera regidora de Comerç en poc temps. Parlem amb ella sobre el seu model de comerç, sobre l’associacionisme i sobre els temes candents.
Com defensarà el comerç de des de l’Ajuntament?
El nostre pla és ser aliats d’aquell comerç que està fent les coses bé, que lluita per donar un servei i que està interessat a innovar i a tenir un signe identitari propi. Pensem que el comerç ha d’estar el més associat possible i volem donar-li suport per tal que pugui innovar i adaptar-se als nous temps.
Quan es començarà a donar aquest suport?
Tenim un diàleg molt fluid amb les associacions de comerciants més representatives i molt aviat reunirem el Consell de Comerç i Ciutat, on avaluarem del Pla d’Impuls i Suport de Comerç 2013-2016. Volem fer un balanç i anàlisi conjunt sobre l’execució del Pla i, juntament amb les idees del programa de proximitat, el pacte de Govern –on hi ha una clara aposta pel desenvolupament del comerç en àrees més problemàtiques– i amb altres idees del PAM, plantejar les bases del que serà el nou Pla d’Impuls i suport fins al 2019.
Ha parlat abans de l’associacionisme comercial. Com el veu vostè actualment?
El balanç és desigual segons els barris. Hi ha zones on aquest associacionisme és molt fort i això es tradueix en què el comerç es desenvolupa, aconseguint més força. I en altres no existeix, cosa que ens preocupa molt. En aquest sentit, amb la Fundació, els Districtes i els tècnics de comerç hem d’aconseguir que el sector s’organitzi. Cal començar de mica en mica, amb coses concretes per anar reforçant el teixit associatiu.
Des del maig portem un ritme frenètic amb els aldarulls de Gràcia. Hem sentit a parlar de mesures de suport als comerciants de Gràcia. En què es basen?
Creiem que tota la situació a Gràcia amb el Banc Expropiat ha agreujat la situació delicada en la qual estava el teixit associatiu i comercial de la zona. El passat 8 de juny hi va haver una reunió on es va pactar que a finals de mes hi haurà un Pla de Comerç amb dos vessants: un de pla de xoc, amb accions ràpides i resolutives per millorar l’afluència de clients, i un segon basat en un pla estratègic que implicaria intentar formar una federació, crear una marca per a l’entorn, una identitat pròpia… Un treball de més recorregut. Posarem els recursos que calguin, però hem de rebre informació dels comerciants per saber què els fa falta.
Un altre tema candent és el top manta, què en pensa?
Nosaltres estem al costat de les persones que fan les coses correctament i d’acord amb la legalitat i d’aquelles altres que per circumstàncies de la vida estan fora de la legalitat però que s’hi volen acostar. Creiem que a les persones que exerceixen la venda ambulant il·legal i volen tenir una nova oportunitat cal ajudar-les, i des de l’Ajuntament tenim diferents plataformes per fer-ho, com Barcelona Activa. Però al mateix temps considero que els productes falsificats, la manca de pagament de les taxes d’ocupació o la manca de pagament dels impostos derivats d’aquestes vendes són coses que difícilment es poden acceptar en un ajuntament democràtic. Cal afegir també que l’assemblatge i la venda de productes falsificats és un delicte. Per tant, també caldria el suport de la Generalitat i la implicació de les forces de seguretat autonòmiques.
I sobre la qüestió dels horaris, quina opinió té?
Per sort tenim un acord pactat al Ple amb el qual es va arribar a un consens. Crec que aquest és l’acord que funciona, no satisfà del tot ningú però tothom se sent representat en gran part. Crec que hem d’avançar en el compliment i els compromisos de l’acord. Ara per ara no és el moment de tornar a obrir aquest debat perquè, tot i que hi ha opinions enfrontades, no podem seguir aprofundint en les diferències.
