Foto: Ajuntament
La parròquia de Sant Pere és el centre neuràlgic d’un barri que es manté viu des de l’època medieval. Allà on ara trobem petits restaurants, comerços, estudis i terrasses hem d’imaginar-nos negocis d’aquella època creixent enganxats al que llavors era el monestir de Sant Pere de les Puel·les, del qual hi ha constància des del segle X. Cap al XII, l’entorn ja era una vila d’extramurs prou animada. Tant, que al XIII ja va quedar inclosa i tancada per les noves muralles de la ciutat. El barri es va mantenir així fins que els temps van canviar molt i el convent es va traslladar a Sarrià, on encara existeix. L’edifici que l’acollia es va enderrocar i la parròquia es va quedar sola.
Església apedaçada
El mur de pedra visible des de la plaça dona fe dels mil i un canvis que ha patit el temple al llarg dels anys. L’element més antic és la portalada, del segle XV. La planta de creu grega i l’absis es van substituir posteriorment, així com el campanar. L’any 1911 l’església es va reconstruir després d’un incendi, però durant la Guerra Civil va tornar a passar pel foc. L’aspecte actual, més aviat eclèctic, es conserva des de l’última reconstrucció, l’any 1945. Malgrat això, a l’interior encara es conserven vestigis del seu origen romànic i la imponent portalada ens recorda que allà va néixer un gran barri medieval.
