L’entrada sud al túnel se situa al barri del Baix Guinardó, i la nord, al Carmel. Foto: Ajuntament
La història de Barcelona és també la història de les seves comunicacions, i el túnel de la Rovira és una de les més transcendentals, perquè tot travessant el turó de la Rovira es va aconseguir millorar la comunicació entre els barris del Guinardó i el Baix Guinardó i les zones més al nord del districte. Es va inaugurar l’any 1987, però es va començar a planificar vint anys enrere.
L’any 1962 el pla de circulacions de Barcelona va incloure la possibilitat de construir un túnel d’uns 300 metres que passés per sota del barri del Carmel. Aquell projecte, però, es va ampliar anys més tard fins a tres túnels que travessarien la serra de Collserola: el túnel de Vallvidrera, el del Tibidabo i el d’Horta. Per facilitar la connexió del darrer amb el centre de la ciutat es va projectar la construcció del túnel de la Rovira, que passaria per sota dels barris de Can Baró, del Carmel i de la Font d’en Fargues.
Les obres definitives es van iniciar l’any 1970 i el túnel es va construir seguint un nou mètode austríac (NMA), utilitzant el sosteniment mínim necessari. Després d’un temps, durant el qual les obres van quedar paralitzades, la via es va inaugurar el 20 de maig de 1987. Consta de tres galeries, tot i que només dues estan operatives, cadascuna d’elles amb dos carrils de circulació unidireccional i una longitud de 1.300 metres. Només s’hi permet el trànsit rodat, i està prohibit el pas de vianants i vehicles no motoritzats.
Contingut elaborat amb la col·laboració de:
