Una imatge de la presentació de la càpsula ‘Parlem de racisme a les escoles’. Foto cedida
“Em molestava que els professors diguessin que són coses de nens”. “Els professors no van ser un mitjà on anar a demanar ajuda”. El racisme a les escoles és una xacra que molts joves encara pateixen dia a dia i que, sovint, els professors no combaten com caldria. Aquestes dues cites són el testimoni de dos dels cinc joves que han participat en el projecte Parlem de racisme a les escoles, que ha publicat el Centre de Recursos en Drets Humans de l’Ajuntament de Barcelona. Un projecte destinat a les escoles, especialment als professors, perquè rebin noves eines per actuar en situacions de racisme a les classes i ajudin a conscienciar els alumnes.
Així, la iniciativa s’emmarca en la mesura de govern Per una Barcelona Antiracista 2022-2025 on, a més del vídeo, els tècnics han elaborat una guia en la qual queden recollides diverses situacions que poden passar als centres escolars i algunes eines que els professors poden utilitzar per resoldre-les.
Els testimonis
El vídeo del Centre de Recursos en Drets Humans barceloní deixa testimonis molt contundents de situacions que pateixen estudiants durant tota l’etapa educativa. La càpsula planteja una conversa entre cinc joves de diferents centres on van explicant casos que s’han trobat al llarg de la seva vida a l’escola.
D’una banda, la Leyao Rovira és una noia de descendència asiàtica que explica que sempre ha rebut bromes per ser d’origen asiàtic. “És evident que hi ha alguna cosa al darrere, no és només el comentari”, afirma. Rovira continua dient que al principi no ho combatia, fins que es va adonar que no era culpa seva. “M’hauria agradat que els professors m’haguessin dit directament que era racisme i no que era una ‘cosa de nens’”, conclou tot demanant que s’apliquin “protocols efectius”.
Un altre testimoni és el de l’Aster Etaguase, una noia negra nascuda a Catalunya que relata com a quart de primària hi havia un altre noi negre a la classe a més d’ella i tothom li deia que era el seu germà. “Jo els deia que no, que el meu germà no va a aquesta escola i que els negres no som tots iguals”, lamenta la jove. Una altra denúncia que fa Etaguase és que, a hores d’ara, encara no té documents, tot i haver nascut aquí. “Són traves constants de les institucions que em dificulten estudiar i funcionar com a ciutadana”, conclou.
Els tres joves de la dreta han format part del projecte. Foto cedida
Un problema “endèmic”
La cap de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona, Anabel Rodríguez, detalla que el problema “endèmic” que han detectat en els 25 anys que existeix l’oficina és la “infradenúncia” de les persones que pateixen racisme. “Cada vegada rebem més casos per la conscienciació que en fem, però la gent normalitza comportaments que no toquen”, afegeix Rodríguez.
Un dels factors que la cap de departament destaca és que encara vivim en una societat racista, però que no es reconeix. “El problema és estructural. La gent diu que no és racista perquè no va insultant pel carrer, i per això ja es considera que no ho és, però el racisme són altres comportaments interioritzats”, afegeix.
Per combatre aquesta xacra estructural, l’Ajuntament barceloní va impulsar la mesura Per una Barcelona Antiracista 2022-2025, en la qual s’emmarca la primera càpsula, i és aquí on Rodríguez identifica una de les claus. “Les institucions han de ser antiracistes com a base, i per això una de les prioritats era actuar a les escoles”, defensa. I és que l’educació és un dels punts clau per començar a canviar la societat. “Els prejudicis estructurals i socials limiten el futur dels joves, així que hem d’orientar la nostra línia de treball cap aquí”, argumenta la cap de departament de Drets Humans.
Per la seva banda, Irina Samy, una de les tècniques impulsores del projecte, relata que l’objectiu de la càpsula era visibilitzar el racisme a les escoles, i diu que els testimonis del vídeo “entristeixen” perquè reflecteixen actituds que encara existeixen a les escoles.
Així, la primera valoració municipal sobre la càpsula és molt positiva pel ressò que ha tingut. Rodríguez afirma que han rebut moltes demandes d’entitats i d’escoles que els han demanat acompanyament i que els expliquin el procés de la guia i la càpsula. “Barcelona és molt diversa i hem d’entomar amb molta decisió la lluita antiracista”, conclou.
Amb tot, el Centre de Recursos en Drets Humans ja treballa amb el Consorci d’Educació per desplegar aquest pla antiracista. Rodríguez remarca que encara està en procés, però la intenció és fer cursos per a professors amb mirada antiracista per donar “eines pedagògiques innovadores”. “També tenim previst una guia de protocols de com actuar quan hi ha interaccions racistes a classe”, acaba dient la cap de departament en referència a protocols similars als de l’assetjament.
