Cultura de barri: quan el que no s’explica (sembla que) no existeix

Quan ajuntes dues persones apassionades de les seves feines, amb una llarga trajectòria i que en saben un munt, i les deixes conversar amb aquell punt de pausa que no acostuma a ser habitual a la nostra societat de la pressa, passen coses meravelloses, que diria aquell. Això és el que va passar ahir a la tarda a l’Espai Línia en la primera sessió del cicle de conferències ‘Cultura de Barri’ que impulsa el Línia amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

Consol Sáenz, periodista amb una àmplia trajectòria especialitzada en cultura i música i que des del 1986 treballa a RTVE, on actualment és la directora i presentadora, entre d’altres, del programa de cultura Territori Clandestí a Radio 4, dedicat a les cultures alternatives, underground i crítiques; i Nando Cruz, periodista musical des de finals dels anys 80 i que en els darrers temps ha visibilitzat realitats musicals marginades per la cultura oficial i pels mitjans de comunicació des de la secció de reportatges Altres Escenaris Possibles (a El Periódico de Catalunya) i el programa 10.000 Fogueres (a Betevé), van regalar una hora farcida de reflexions de pes sobre el binomi cultura i barris, moderats pel periodista del Línia Albert Alexandre.

Una hora de conversa que, sobretot, va servir per posar el focus en allò que sovint no té ni el ressò ni l’atenció mediàtica que es mereix. Una hora per parlar de cultura de proximitat. “La cultura de km 0. La més arrelada als veïns i veïnes. La que té més a veure amb la seva manera de viure”, descrivia Sáenz per començar. “Mentre els grans mitjans només parlen dels grans esdeveniments, hi ha una altra ciutat que funciona en paral·lel amb petites propostes que tenen un impacte cultural més potent en els veïns i veïnes que els primers”, assegurava Cruz. Però, és clar, com resa la màxima, “el que no s’explica no existeix”. “No és visible, i una de les raons perquè no sigui visible és l’absència de curiositat del periodisme”, afegia Cruz.

La necessitat d’altaveus mediàtics

El primer pas per enfortir-la, doncs, és que la cultura de barri tingui altaveus mediàtics. “Aquesta cultura ha d’anar acompanyada dels seus mitjans de comunicació. Perquè amb aquests mitjans de comunicació als barris sí que és possible donar a conèixer totes aquestes iniciatives. Malauradament, els grans mitjans, públics o privats, estan per altres històries”, reflexionava Sáenz en aquesta línia. “Determinades entitats i col·lectius estan tan cansats que ningú els faci cas que ja van per les seves vies”, afegia la periodista, mentre que Cruz remarcava que “això no vol dir que no existeixi tota aquesta activitat cultural, encara que els grans mitjans no en parlin”.

Una reivindicació que ressonava amb força entre les parets del primer centre de comunicació de proximitat i seu dels diaris Línia, que precisament porten al seu ADN l’objectiu i la voluntat de ser l’altaveu mediàtic de tot el que passa als barris; de la informació més propera als veïns i veïnes, també la cultural.

El paper de l’Ajuntament

Però amb ressò mediàtic no n’hi ha prou, evidentment. Part de la conversa entre Sáenz i Cruz va girar entorn del paper de l’Ajuntament de Barcelona com a “acompanyant” –que no “tutelant”, matisava Sáenz– de tot aquest univers cultural dels barris, així com de la seva realitat precària i sovint heroica. “Molts espais estan funcionant des d’una precarietat gairebé sistèmica i ja no conceben la possibilitat de fer-ho d’una altra manera. I és aquí on ha d’incidir la política cultural perquè continuïn existint, ja que són espais vius”, contextualitzava Cruz. “Que hi hagi espais que funcionen sempre és el que manté viva la flama de l’interès cultural i de la possibilitat de participar o de consumir cultura. I això no sempre està garantit”, afegia. “Moltes vegades aquests espais donen per descomptat que no tenen dret a demanar ajudes públiques, mentre que altres que munten grans esdeveniments tenen totalment assumit que no només tenen dret a demanar-les, sinó que se’ls hi han de donar. Això s’ha de trencar”, reblava Cruz.

Cruz: “Hem de regar tota la ciutat perquè les coses que estan passant a qualsevol barri puguin créixer”

“L’Ajuntament de Barcelona és de les administracions que fa més bona feina al respecte, sobretot en els últims temps. I s’ha de reconèixer”, puntualitzava Sáenz. “Des de l’ICUB s’han fet projectes com el Cultura Viva, que acompanya pràctiques culturals comunitàries. Aquesta és la funció de l’Ajuntament: ajudar”, exemplificava la periodista. Tanmateix, tant ella com Cruz recelaven d’idees com “descentralitzar la cultura”  o “portar la cultura als barris”, en tant que pot semblar que menystenen la cultura que ja es fa arreu de la ciutat. “En tot cas, el que cal fer és crear xarxes que intercanviïn totes aquestes maneres de fer cultura; això és el que enriqueix el teixit social”, argumentava Sáenz. “Entenc que darrere de la idea de descentralitzar la cultura hi ha la voluntat de repartir els recursos, i això lògicament no em sembla malament. Hem de regar tota la ciutat perquè les coses que estan passant a qualsevol barri puguin créixer. S’han de generar les condicions per fer-ho possible”, completava Cruz.

D’espectadors a protagonistes

I regar s’ha de fer especialment quan no plou. Perquè tenim “un circuit de proximitat molt ric en cultura, però molt pobre en ingressos”, alertava Cruz, que cal preservar i ajudar-lo a sortir de la corda fluixa permanent. Sobretot perquè “la cultura de barri és la que permet, de manera més senzilla i més directa, que qualsevol veí o veïna pugui entrar dins del món cultural sent-ne partícip i no simplement consumidor”, deia Sáenz. “La cultura de barri ens dona l’oportunitat a tots i cada un de nosaltres de mostrar que portem un creador a dins; que no només ens agrada ser espectadors”, plantejava.

“Què entenem per cultura? Una cultura expositiva, que considera els veïns i veïnes mers consumidors, o també aquesta cultura que els considera protagonistes, artífexs de la mateixa? Si l’entenem així, és molt important la cultura de proximitat, perquè és aquí on la gent s’endinsa en la cultura des del minut zero, des de l’aspecte creatiu”, resumia Sáenz. “Qualsevol innovació o nou gènere musical que ha aparegut el darrer segle ho ha fet als marges, no al centre, i precisament també per aquesta raó, parar atenció a tot això és tan important culturalment parlant”, ratificava Cruz.

Sáenz: “La cultura de barri ens dona l’oportunitat a tots i cada un de nosaltres de mostrar que portem un creador a dins”

Però no només això. El periodista també feia valdre l’impacte quantitatiu de la cultura de proximitat. “El percentatge de gent de Barcelona que assisteix als macroesdeveniments és baixíssim. Si sumem tota la gent que passa per un espai com el Diobar, per exemple, al llarg de l’any és gairebé tanta com la que va a un macrofestival. I és només un bar. Però, és clar, està actiu tot l’any. Si sumem diverses propostes com aquesta, juntes superen per molt l’aforament de qualsevol dels grans esdeveniments”, argumentava Cruz. “De vegades ens falla la percepció que tenim de la ciutat”, criticava.

Fer barri des del barri

Tot plegat sense oblidar que, al final, “tot això és fer barri”, remarcava Sáenz. “La cultura de barri es fa a les places, als espais públics…”, deia. I a les xarxes? I a internet? “L’internet dels barris és el mercat, la porta de l’escola, els llocs on es troba tothom… Les festes majors en si mateixes són una xarxa social”, apuntava Cruz. “La cultura de barri no cal que entri a internet; on ha d’entrar és dels portals cap endins”, opinava Sáenz, donant valor a la vida –diguem-ne– analògica que passa físicament, sense el filtre de les pantalles, cada dia a la ciutat.

“Des del barri és molt més fàcil fer barri”, resumia la periodista, celebrant que, “afortunadament, Barcelona té una xarxa de centres cívics excel·lent”, així com molts ateneus i casals de barri que són un actiu indiscutible en aquest sentit. “La gent s’hauria d’apoderar dels espais públics per fer cultura”, concloïa Sáenz.

Precisament el cicle ‘Cultura de Barri’ continuarà dimarts vinent, 12 de desembre, a dos quarts de set de la tarda amb una conversa per debatre específicament sobre el rol dels centres cívics, i acabarà el dimarts següent, 19 de desembre, a la mateixa hora amb una altra sessió per parlar de cultura popular i d’actors privats de la cultura de proximitat.