Els casals són la solució per omplir el buit que deixa l’escola durant l’estiu. Foto: Ajuntament
El curs escolar va acabar el 22 de juny i no tornarà a començar fins al 6 de setembre. Els nens i nenes, per tant, ja fa tres setmanes que estan de vacances i encara en tenen vuit més per endavant. Mentre les criatures gaudeixen del seu temps lliure, mares i pares se les empesquen per omplir el buit que ha deixat l’escola i fan malabars per conciliar feina i criança. I aquí entren en joc els casals d’estiu, que poden ser un salvavides per a les famílies en aquesta època de l’any, però que darrerament s’han convertit en un luxe, especialment a Barcelona.
“Sis setmanes de casal a la Segarra: 312 euros. Sis setmanes de casal a Barcelona: 905 euros. Una ciutat per a solters”. És la reflexió que va compartir a Twitter la periodista i escriptora Anna Punsoda després de comprovar que, al poble on viu ara, el casal d’estiu és gairebé tres vegades més barat que a l’antiga escola de la seva filla, un centre concertat del barri de Gràcia.
Cal dir que existeix una oferta pública de lleure infantil estiuenc a Barcelona, sota el nom T’estiu molt, amb més de 360 casals als diferents districtes de la ciutat. Ara bé, el més habitual és que, com Punsoda, tant les famílies com la canalla prefereixin fer el casal a les seves escoles en comptes de canviar de centre. Una preferència que massa vegades no es pot fer realitat perquè “hi ha més alumnes a l’escola que places al casal”, assenyala Punsoda.
Oferta pública… accessible?
Més enllà d’això, el problema que té l’oferta pública és que tampoc és accessible per a totes les butxaques. Fent un repàs als casals de la campanya T’estiu molt, la majoria ronden els setanta euros setmanals en el seu horari més reduït, fins a la una del migdia i sense incloure el dinar. Però quan és fins a les tres de la tarda i amb dinar, s’enfilen als 120 euros setmanals, aproximadament, i encara més si s’allarguen fins a les cinc. D’altra banda, si les famílies necessiten deixar els fills al casal entre les vuit i les nou del matí, han de pagar un suplement d’acollida que varia en funció del centre.
Tot plegat acaba excloent centenars d’infants d’aquest servei. Segons un estudi de l’Aliança Educació 360, quatre de cada deu nens i nenes catalans es van quedar sense activitats d’estiu el 2022, en la major part dels casos per qüestions econòmiques. “La pèrdua d’aprenentatges afecta especialment els grups socialment més vulnerables, sobre els quals s’acumulen diversos factors de desigualtat educativa durant tot l’any. Així, l’estiu cronifica una bretxa creixent any rere any entre grups socials”, alerta l’informe.
Un servei imprescindible
El lleure durant l’estiu no només és clau per al desenvolupament educatiu i social dels infants, sinó que és imprescindible per a les famílies. En aquest sentit, Punsoda creu que els casals i altres activitats haurien de “compensar el desajust” que existeix durant les vacances escolars pel que fa a la conciliació, però és difícil que sigui així. “Nosaltres treballem tot el mes de juliol i a l’agost ens podem agafar un parell de setmanes”, explica Punsoda. Tenint en compte que les escoles fan onze setmanes de vacances, n’hi ha nou que són tot un repte. De moment, la filla gran, de quatre anys, és al casal, però el fill de dos anys encara es queda amb els pares mentre treballen.
Una situació similar és la que va viure durant molts anys Begoña Moreno, veïna de Sant Gervasi i mare de dues noies de disset i catorze anys. Aquest és el primer estiu que la gran no fa cap activitat de lleure, però fins a l’any passat totes dues feien casals o colònies i les despeses estiuenques es multiplicaven per dos. Tot i l’esforç econòmic que això comportava, Moreno assegura que “no hi havia una altra opció”. Ella i la seva germana tenen una empresa familiar i s’organitzen perquè cadascuna pugui fer una setmana de vacances al juliol i dues o tres a l’agost, però no n’hi ha prou per cobrir l’aturada de les escoles. “Ara que són més grans és fàcil, però de petites havien de fer alguna cosa. Si no, els acabava tocant als avis, i arriba una edat en què ells ja no poden”, raona Moreno.
L’agost, un desert
Si el mes de juliol ja és complicat, el d’agost (com els primers dies de setembre) pot ser missió impossible per als pares i mares que no tenen festa. Com que és el mes de vacances per excel·lència, l’oferta de casals a l’agost és molt més limitada. Dels 367 casals que apareixen al llistat de l’Ajuntament de Barcelona, només n’hi ha 37 que estiguin en marxa fins a principis de setembre. També n’hi ha catorze que acaben a l’agost, dels quals només un dura tot el mes i tres més acaben passat el dia 20.
Amb tot, l’escassetat de places públiques i l’augment de preus són dues barreres més en la cursa d’obstacles que pot ser l’estiu per a moltes famílies.
