Cocaïna

A la regió metropolitana, el consum de cocaïna està associat a la festa més que no pas a les feines estressants. Foto: Mossos d’Esquadra

Barcelona i la seva àrea metropolitana es van convertir l’any 2017 en la primera regió de tota Europa en presència de cocaïna a les aigües residuals. Avui el territori ha perdut aquest dubtós honor. Com ha afectat la pandèmia el mercat d’aquesta substància il·legal? Quin paper té la metròpoli en la distribució continental?

El dia que els investigadors van analitzar dotze lavabos del Parlament britànic, es van trobar una sorpresa. En onze –entre els quals un de proper al despatx del primer ministre d’aleshores, Boris Johnson– hi havia traces de cocaïna. També es van trobar rastres d’aquesta substància prohibida als lavabos que feien servir els periodistes. La investigació, publicada a finals del 2021 pel diari The Sunday Times, va posar en evidència una realitat que feia temps que se sabia als passadissos de Westminster: la cocaïna és una droga d’ús comú a la política. Alhora, aquell descobriment va obligar el president de la cambra, Lindsay Hoyle, a posar-se en contacte amb la policia metropolitana de Londres perquè iniciés una investigació.

Els fets, que van avergonyir la política britànica, també són una mostra de com funciona el consum de la cocaïna, i per extensió el seu comerç, i la manera com les autoritats persegueixen la seva distribució. A diferència d’altres substàncies associades a la marginalitat, com podrien ser l’heroïna o la metamfetamina, als països rics aquesta droga té a veure amb les altes esferes. Segons explica Mireia Ventura, de l’ONG dedicada a l’anàlisi química de drogues Energy Control, “la cocaïna es relaciona amb les classes socials altes”. “No és com l’speed, que produeix un efecte similar però val 20 euros el gram, sinó que és cara i no tothom pot comprar-la”, afegeix. En la mateixa línia s’expressa l’agent i portaveu del sindicat dels Mossos d’Esquadra USPAC Albert Palacios quan diu que els consumidors d’aquest producte poden ser “jutges, advocats, empresaris… De fet, tothom”.

A banda, la cocaïna, tot i que no acostuma a obrir telenotícies ni a ocupar el debat públic, és una droga molt present a la nostra societat. De fet, podem afirmar que la posició tant de Barcelona com de la metròpoli en el mercat global d’aquesta substància és cabdal. La regió és una de les capitals mundials de la cocaïna.

Epicentre continental

L’any 2017, la metròpoli de Barcelona es va convertir, per davant de Zuric i d’Anvers, en la regió europea on més cocaïna es consumia. Així ho va determinar una investigació de l’European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA), en què s’analitzava la presència d’aquesta substància a les aigües residuals de la depuradora del Baix Llobregat. L’equipament dona servei a part de Barcelona i Sant Just i a tot Cornellà, el Prat, Esplugues, l’Hospitalet, Sant Joan Despí, Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló. El dia que més es consumia era dissabte i el que menys, dimecres.

En la darrera anàlisi de l’EMCDDA, la metròpoli ja no ocupava la primera posició a la llista. El 2021, la capital catalana i la seva rodalia van ser la vuitena regió del continent en consum de cocaïna i, encara que dimecres continuava sent el dia en què menys restes es trobaven a l’aigua, el dia de més consum era diumenge. Sigui com sigui, al territori el seu ús és molt elevat, i a diferència de centres empresarials com Zuric, Basilea o Brussel·les, en els quals durant la setmana hi ha un fort consum, a casa nostra la presència de cocaïna a la depuradora es dispara el cap de setmana.

A diferència d’altres drogues com l’heroïna o la metamfetamina, la cocaïna és una substància de preu elevat relacionada amb les classes socials altes

“Les persones que arriben al nostre servei d’anàlisi normalment utilitzen la cocaïna de forma recreativa”, explica Ventura. “Veiem gent que la pren per jugar al pòquer o a les cartes en general”, afegeix. Així, tot i que de vegades s’associa a les feines estressants, en el cas de la metròpoli la substància està emparentada amb la festa. “Hi ha qui l’utilitza com un estimulant de curta durada per gestionar la part depressora de l’alcohol, per això és una droga que està associada al turisme de borratxera: permet sortir de nit durant dies seguits i continuar bevent”, assegura Ventura. Aquest fet explicaria la davallada del consum de la substància al territori metropolità entre el 2017 i el 2021. Amb la pandèmia va caure l’arribada de turistes i, per tant, l’ús de la substància en el seu vessant festiu.

Tanmateix, segons l’integrant d’Energy Control, el turístic no és l’únic tipus de consum. “La cocaïna s’adapta a gairebé tots els contextos, perquè el seu efecte no és tan visible com el d’altres drogues. És a dir, pots anar a la feina si t’has fet una ratlla”, diu per afegir que “és una substància silenciosa”. A més, en paraules de Ventura, agrada més als homes. “És una droga que promou la seguretat, que et fa sentir gran. Per això el problema és quan enganxa algú amb l’autoestima baixa o una persona addicta a la feina”, afirma. En aquest cas, un ús diari pot derivar en problemes cardiovasculars greus.

Mercat mundial cocaïna

Mapa de l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC)

Per què la metròpoli?

L’Estat espanyol és el desè país del món on més cocaïna hi ha i, per darrere de Bèlgica i dels Països Baixos, el tercer d’Europa. Alhora, Barcelona és un dels principals ports d’entrada d’aquesta droga al continent. Així ho confirma un estudi de l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), que assegura que, de cada 100 quilos d’aquesta droga al món, quasi tres són a l’Estat. És una xifra notable si tenim en compte que el 41% de la cocaïna és a Colòmbia, l’11% als Estats Units i vora el 6% a l’Equador i al Brasil, respectivament.

El professor de Fenomenologia Criminal Ricardo Magaz alerta que “Espanya rep droga de tot el món que s’introdueix per Galícia, Algesires, València i Barcelona”. De fet, durant l’any 2020, segons l’UNODC, la policia va confiscar més de 3.000 quilos de cocaïna a la metròpoli. Sense anar més lluny, el passat 31 de gener se’n van intervenir 1.340 al Port de Barcelona camuflats en un carregament de cacau provinent de l’Equador. El maig del 2022 van ser 1.500 els quilos intervinguts que venien del Panamà. Són dues de les operacions en les quals se n’ha trobat més en la darrera dècada.

Els sindicats dels Mossos d’Esquadra denuncien que els caps del cos policial no fan esforços per perseguir el tràfic de cocaïna perquè donen pocs resultats mediàtics

Montserrat Iglesias-Lucía, directora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, aprofundeix en la idea i assegura que “Barcelona és estratègica per al tràfic de cocaïna, perquè a més de les vies d’accés àrees i terrestres, té la marítima”. “Això fa que sigui un port d’entrada de la droga, tant per abastir la ciutat com per a la resta d’Europa”, afegeix. Per la seva banda, Magaz afirma que normalment la droga ve en els contenidors de vaixells de càrrega o en embarcacions dels mateixos narcotraficants. En el primer cas, els delinqüents subornen treballadors del port perquè facin com qui no ho veu quan algú va a buscar el contenidor amb la droga. “És el que s’anomena tècnica del ganxo cec”, afirma Magaz. En un port com el de Barcelona, en el qual cada any arriben 3,3 milions de contenidors, és quasi impossible detectar les entrades il·legals.

Alhora, l’Estat espanyol, els Països Baixos i Bèlgica són els centres de distribució d’aquesta droga. L’Europol diu que en el cas estatal això té a veure amb la proximitat històrica i lingüística amb Llatinoamèrica i amb la reconversió de les rutes utilitzades per al tràfic d’haixix amb el nord d’Àfrica per moure la cocaïna.

Un mercat amb múscul

Quan va esclatar la pandèmia i es van establir confinaments, a Energy Control va haver-hi preocupació. Pensaven que hi hauria menys circulació de droga i, per tant, més adulteració i més riscos per a la salut dels consumidors. No va ser així. “El 2018 i el 2019 hi va haver més o menys el doble de producció de cocaïna a Colòmbia, i la droga que arribava a casa nostra era més pura”, explica Ventura. Això, sumat a la crisi pel coronavirus, feia preveure problemes en les vies de subministrament, però l’organització va veure que “els productors i les rutes de distribució són molt resistents i no han hagut de rebaixar la puresa de la cocaïna”.

El preu d’aquesta substància també mostra com és d’impertorbable el mercat de la droga. Segons dades d’Eurostat, el gram de cocaïna que es ven al carrer ronda els 60 euros de mitjana, un dels preus més baixos dels darrers 30 anys. També un dels preus més baixos de tota Europa. Dit d’una altra manera, el preu de la droga no va patir cap efecte per la pandèmia, com tampoc es veu afectat per la inflació o per la geopolítica.

Tot això preocupa Palacios, que considera que la presència d’aquesta droga a Catalunya és cada vegada més gran. “El perill és que es tracta d’una substància que dona molts diners, i les màfies, quan s’enriqueixen, compren armes de foc per protegir-se”, diu. Per contra, lamenta, els recursos que es destinen a perseguir la distribució de cocaïna van a la baixa. “A diferència de la marihuana, que genera olor i malestar, o els narcopisos, que van associats a la marginalitat, la cocaïna és una droga que no encén les alarmes i, per aquest motiu, els caps dels Mossos no hi posen recursos”, afirma. A més, per perseguir-la calen molts recursos, com agents a peu de carrer que puguin obtenir informació en bars o fer escoltes telefòniques. “Sis mesos d’investigació acaben amb dos detinguts i només mig quilo de cocaïna”, explica. “Els caps es guien per les estadístiques i no volen dedicar recursos a una feina que dona pocs resultats mediàtics”, denuncia. “Si es fes una investigació com la que es va fer al Parlament britànic, s’ho prendrien més seriosament”, sentencia.

Així es compra

Des del diari Línia hem intentat posar-nos en contacte amb un traficant de cocaïna per entendre com funciona la distribució d’aquesta substància. A través de l’aplicació Telegram, vam buscar grups que es ventaven de vendre armes i drogues. En aquesta xarxa no n’hi ha pocs. Tot i que no teníem gaires esperances que l’administrador d’un d’aquests grups ens respongués, un ho va fer. En un principi semblava que hi podríem parlar. “El temps són diners i jo guanyo entre 1.500 i 5.000 euros en 10 minuts; quant pagareu pel meu temps?”, va deixar-nos anar. “Jo escullo el lloc per a l’entrevista, no vosaltres”, va afegir quan vam dir-li que seria una conversa telefònica i que no li pagaríem res. Finalment, el traficant va declinar la nostra oferta.

Segons l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), des de la pandèmia ha augmentat la venda de drogues a través de les xarxes, però és molt probable que el traficant amb el qual vam parlar fos un fanfarró. “Moltes de les operacions d’aquesta mena es fan amb criptomonedes i és difícil rastrejar-les”, explica el mosso Albert Palacios, sorprès per l’actitud del nostre contacte.

Més enllà d’això, des del diari hem parlat amb el Dídac, que va iniciar-se en el consum de cocaïna quan tenia 20 anys i que ara en té més de 40, perquè ens detalli com compra la droga. “El contacte d’un camell és molt fàcil d’aconseguir sempre que ho facis a través d’altres persones que consumeixen”, afirma. “És tan senzill com escriure un missatge de WhatsApp i dir que vens de part d’algú”, afirma per afegir que alguns venedors prefereixen els SMS per seguretat. Un cop establert el contacte, relata el Dídac, el venedor pregunta “quantes entrades vols” per referir-se als grams de cocaïna. “Fa temps, tenia un camell que em preguntava quants pantalons volia… És bastant sospitós que algú a les tres de la matinada et parli de pantalons”, diu rient. Els venedors prefereixen anar a casa del consumidor, perquè al carrer hi ha càmeres. “Res de parcs ni cantonades”, explica. També venen en cotxe. “Hi puges, fan una volta, et donen la droga i et deixen en un altre punt”, relata.

Tot i que no és habitual, ell ha pogut anar al pis d’algun dels seus venedors de confiança i l’escena està lluny de les pel·lícules de gàngsters. “T’obren la porta i veus els seus dos fills corrent pel saló… Et porten a la cuina, on tenen un pot de ColaCao i 50 grams de cocaïna a dins”, conclou.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram