Imatge d’arxiu d’una platja de Montgat aquest estiu. Foto: Gemma Sánchez/ACN
Les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona tenen, aquest estiu, un 20% menys de superfície en comparació amb l’any passat. La causa, els temporals dels darrers mesos, cada vegada més intensos i imprevisibles, fruit del canvi climàtic. Davant d’aquesta realitat, i amb l’objectiu de frenar la manca de sorra, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha demanat a la Generalitat i també a l’Estat definir un pla a llarg termini que serveixi per posar fi a aquest constant retrocés de les platges, cada any més afectades.
Segons el gerent de l’AMB, Ramon Torra, les platges metropolitanes són “un motor socioeconòmic imprescindible”, ja que cada any visiten aquests espais 11 milions de banyistes, amb tot el que això suposa per a les economies locals de cada municipi costaner. Tot i això, hi ha localitats com Montgat que han perdut bona part de les seves platges durant l’última dècada, cosa que els ha fet perdre, també, tot el benefici socioeconòmic que els donaven els banyistes.
En aquest sentit, l’alcalde de Montgat, Andreu Absil, relata que han hagut de tancar els sis xiringuitos que hi havia, fet que ha suposat deixar d’ingressar 360.000 euros a les arques municipals en concepte de cànon. Al mateix temps, el batlle explica que la desaparició de les platges també ha obligat a tancar els aparcaments de zona blava, amb les consegüents pèrdues econòmiques que això també suposa, sense entrar a parlar del cop que tot plegat implica per a la restauració local i el mercat laboral dels joves.
Actuacions contundents
Davant la por que això mateix passi a la resta de platges metropolitanes, Torra reclama una “actuació contundent” i coordinada per preservar el litoral i evitar més casos com els de Montgat. “Cal deixar de buscar excuses en el canvi climàtic. Les platges estan altament artificialitzades i cal que corregim les nostres pròpies errades”, afirma. “No pot ser que un municipi pagui les conseqüències del que s’ha construït al del costat”, afegeix, fent referència als ports del Masnou i també de Barcelona.
Al mateix temps, Torra assegura que el litoral de l’àrea metropolitana “té una motxilla plena” d’actuacions fetes dècades enrere “i no es pot limitar tot a dir que el mar està guanyant el seu espai”. “Calen noves infraestructures que ajudin a evitar més pèrdues, perquè, probablement, fer aportacions de sorra cada any ja no serveix de res”, conclou. Com a alternativa, proposa aplicar “solucions diferents” a les platges. En el cas del Maresme, Torra aposta per combinar espigons transversals, paral·lels i semisubmergits.
Menys mobiliari
D’altra banda, continuant amb les repercussions del retrocés de les platges, el cap de Platges de l’AMB, Dani Palacios, explica que aquest estiu s’ha hagut de reduir el mobiliari i els equipaments que hi ha en aquests espais. Tornant a Montgat, en els últims sis anys s’han reduït de 17 a 3 els accessos senyalitzats i equipats amb dutxes, i també ha calgut eliminar les àrees de joc infantil i de pràctica d’esport, com el vòlei. Mentrestant, a Badalona, per exemple, hi ha algunes platges on no ha estat viable instal·lar lavabos.
D’altra banda, en relació amb el mobiliari, l’AMB ha anunciat que aquest estiu estaran obertes només entre un 10% i un 20% de les dutxes i dels rentapeus arran de la situació de sequera que afecta el país. Malgrat tractar-se d’un percentatge especialment baix, és el doble del que es va obrir l’any passat en algunes de les platges metropolitanes.
