Per a algú que ha viscut tota la vida a l’Esquerra de l’Eixample i recorda una infantesa envoltada de cotxes, la idea de tenir 4 places a l’Eixample i carrers plens d’arbres canvia el mapa mental que teníem fins ara. La superilla a l’Eixample, la pacificació dels carrers Consell de Cent, Rocafort, Borrell i Girona, està sent un dels grans temes d’aquest mandat. És la gran transformació que es coneix al districte, però el que s’està fent va molt més enllà de l’urbanisme: s’està canviant de forma estructural el districte. Històricament, l’Eixample s’havia caracteritzat per l’absència de serveis públics. Habitatge públic inexistent, foment de l’educació concertada, del transport privat i de la salut privada. Podríem dir que érem el paradigma de la Catalunya convergent. L’acció pública estava absent de l’Eixample, però això va començar a canviar el 2015.
Quan Barcelona en Comú vam arribar a l’alcaldia el 2015, només hi havia 38 habitatges públics de lloguer social en tot el districte. Ara, 8 anys després, amb els projectes que tenim en marxa s’arribarà als 539. L’habitatge públic s’haurà multiplicat per 14 en tan sols 8 anys. En un districte amb 250.000 habitants, segueix sent un número irrisori, però s’ha revertit la tendència. Ja no hi ha 38 famílies vivint de lloguer social, en són 539.
Quan Barcelona en Comú vam arribar a l’alcaldia el 2015, l’Eixample només tenia un 37% dels infants de P3 a l’escola pública. L’any 2022, vam superar el 50%. La meitat d’infants del districte anant a l’escola pública! Això canvia la forma d’entendre i relacionar-se amb el barri. L’augment de demanda d’escola pública no ha passat perquè sí: ha passat perquè s’ha augmentat l’oferta. Des del 2015, al districte hi ha 12 centres públics més. Això són 780 noves places públiques de 0 a 16 anys.
En un districte amb molt poc marge per a la construcció (no tenim solars lliures), l’augment de centres públics i d’habitatge públic ha vingut d’una innovació en polítiques públiques. Això significa desplaçar habitatge privat i escoles concertades a la propietat pública: 4 escoles concertades han passat a públiques i 160 pisos han passat d’estar en mans privades a estar en mans de l’Ajuntament. Això no havia passat mai abans.
Hem començat un canvi de tendència. Ara toca aprofundir, passar d’un districte privatitzat, amb pocs serveis públics i amb un espai públic dedicat al cotxe, a un districte on es promogui la redistribució, la presència dels serveis públics i una vida més col·lectiva.
