En el darrer número 107 de Línia Eixample, acabava l’article fent referència a la Crisi dels Lloguers. Avui tenim a més la Crisi del Coronavirus, en forma de Pandèmia global i la situació ha canviat radicalment. Ens acostem a un Coronashock econòmic, una crisi pitjor que la del 2008. De la nit al dia entrem en estat d’alarma, els hotels s’han buidat i els apartaments turístics també. Passem d’una situació d’encariment especulatiu dels lloguers a una situació on disposem, només a la Dreta de l’Eixample de 29.000 llits turístics buits, el 66,5% del total de la població resident. És això raonable?

Tot i que les institucions de salut pública van proposar la intervenció d’algunes places hoteleres per a usos hospitalaris, els llits buits del turisme no s’ompliran en molt temps, perquè els operadors hotelers seguiran a l’expectativa d’una hipotètica recuperació, i els habitatges d’ús turístic, els HUT’s, tampoc ho faran, perquè cap norma els penalitza. Primer es passaran al lloguer de temporada i excepcionalment alguns HUT’s passaran a l’ús convencional d’habitatge sense perdre la llicència turística, acceptant menors rendiments econòmics. Però de moment no sembla que això pugui afectar el mercat de l’habitatge de forma immediata, perquè ja fa temps que els preus ja no es regeixen per l’oferta i la demanda.

Pagar el lloguer d’un pis de l’Eixample i de qualsevol barri serà una heroïcitat

La Crisi del Coronavirus portarà a una recessió econòmica. A hores d’ara la Variació interanual del nombre de desocupats a Espanya s’ha disparat. Els petits empresaris i professionals autònoms figuren entre els més afectats per l’aturada de l’activitat econòmica i l’estat d’alarma al territori espanyol. Els recursos socials són escassos després de dècades de retallades i d’austeritat. Els ajuts econòmics destinats pel govern al Covid-19 seran indispensables, però trigaran a arribar, molt probablement no siguin suficients i un 20% de la població ara mateix ratlla els llindars de la pobresa.

En aquest context pagar el lloguer de qualsevol barri de Barcelona serà una heroïcitat i ens situarà més enllà dels límits suportables de les economies familiars. És per aquest motiu que la Vaga de Lloguers convocada pels Sindicats, probablement pot materialitzar-se en una protesta social si les famílies no disposen de treball ni de recursos, i pot convertir-se en una bona oportunitat per deixar de pagar, ajornar, renegociar amb la propietat i baixar els lloguers. En aquest sentit la Vaga de Lloguers no és una protesta salarial, però és una forma de protesta que, com passa en el camp laboral, en general només es materialitza fins que les famílies arriben als límits insostenibles.

Com a mesura excepcional el Govern, a través del Decret 11/2020, ha suspès els desnonaments, ha establert una pròrroga dels contractes de lloguer i ha decretat una moratòria dels lloguers en dues modalitats pels grans tenidors durant els terminis de l’alarma fins a un màxim de 4 mesos, assignant un programa d’ajudes als llogaters per a contribuir a minimitzar l’impacte econòmic i social. S’ha de reconèixer que les mesures excepcionals anaven per bon camí. Però una Moratòria és per definició l’ajornament del pagament i la seva reintegració posterior, és a dir l’endeutament del llogater per mantenir la continuïtat dels pagaments de les rendes. És per tant una política dirigida clarament a la defensa dels rendistes, qüestió aquesta que no fa cap honor a la funció social de la propietat que estableix l’article 5.2 de la Llei 18/2007, del Dret a l’Habitatge.

La Vaga de Lloguers pot convertir-se i materialitzar-se en una protesta social

L’anunci d’aquests decrets no ha estat massa ben rebut per les entitats socials vinculades a l’habitatge, sobretot en un moment que es començaven a negociar baixades de preus de venda i de lloguers. Les ajudes als llogaters per pagar els deutes amb els arrendadors, són diners que aniran directament a la butxaca del rendista i pot, si més no, contribuir a l’aturada de les negociacions. En canvi la suspensió temporal dels lloguers, que ha estat en el debat de la coalició de govern, defensada principalment pel Sindicat de Llogateres, per entitats socials com la FAVB i també per alguns ajuntaments de Catalunya, ha estat finalment apartada amb l’argument de que la l’afectació es produiria sobre els petits propietaris.

Més enllà de la macroestadística, està clar que els arrendataris de Barcelona, independentment de si són persones físiques o jurídiques, es poden dividir en tres grans tipologies: els petits propietaris que depenen per a la seva subsistència de l’extracció de les rendes de dos o tres habitatges, els rendistes pròpiament dits, aquells que fan negoci amb de rendes de la propietat d’entre 3 i 10 habitatges i els grans tenidors que negocien béns d’inversió a partir de 10 habitatges. Així veuríem com el bloc de rendistes i grans tenidors són en realitat els que governen els preus del mercat. En una hipotètica Suspensió dels lloguers, els que precisarien d’ajudes serien, sens dubte, els petits propietaris, i amb tot seguiria sent una mesura molt més racional, equitativa, sostenible i més econòmica per l’erari públic. Però en definitiva totes les polítiques d’ajudes i subsidis, només poden servir per a sortir del pas, perquè el que cal és la Regulació del Mercat de l’Habitatge.