El repunt del consum de drogues dures com l’heroïna a Barcelona és un fet que constatem cada dia als nostres barris. Les seves causes són diverses i potser podríem formular unes quantes teories que ens ajudarien a entendre el perquè d’aquest fenomen, però probablement no analitzaríem les conseqüències que comporta pel veïnat que el pateix. I la realitat, el dia a dia, ens mostra que aquest fet, que fonamentalment és un problema de salut pública, està afectant profundament i de manera implacable els barris, i una de les seves conseqüències, sovint, és l’expulsió del veïnat.
El negoci de la droga, molt lucratiu, no entén d’horaris ni de barreres. Molts de nosaltres hem conegut per la ficció com funciona la venda al detall (quin eufemisme, com si fos qualsevol altre producte). Però ara ens trobem que aquesta ficció que ens miràvem de lluny i com aliena, s’ha instal·lat al nostre bloc o al nostre carrer. I amb aquests “nous veïns” comencen tota mena de friccions i de problemes, tant per la convivència veïnal, com per la seguretat i la salut públiques.
Tenir un narcopís a l’escala pot ser sinònim d’amenaces, de coaccions al veïnat del bloc com a conseqüència de la instal·lació de màfies i, a més, implica un entrar i sortir de persones que tenen una addicció i que busquen satisfer les seves necessitats de manera immediata, amb tot el que això comporta per a la convivència (soroll a totes hores, xeringues a l’escala, rastres de sangs, brutícia, baralles…).
I no és un problema exclusiu del Raval ni del Gòtic, sinó que es va estenent a d’altres barris de la ciutat. Malauradament, ells han estat els primers en patir les conseqüències d’una llei i d’una política d’habitatge desastroses per part de totes les administracions que ha desembocat en la situació actual.
La majoria de narcopisos que funcionen són habitatges buits, propietat de bancs, grans tenidors o de fons voltors
La realitat és que, segons les informacions que ens arriben als moviments socials per l’habitatge de la ciutat, la majoria de narcopisos que funcionen són habitatges buits, propietat de bancs, grans tenidors o de fons voltor, ens els quals s’instal·len les màfies de la droga, mentre els propietaris s’ho miren amb indiferència perquè saben que la por i la indefensió legal dels llogaters i d’altres propietaris davant d’aquest problema els faran prendre la determinació de marxar del bloc i del barri, i ells tindran via lliure pel seu també lucratiu negoci d’especulació immobiliària. És clar que ni als bancs ni als fons voltor els importen el més mínim les veïnes i es podria pensar que busquen aquesta manca de seguretat per fer marxar als inquilins de renda antiga com una forma més de mobbing immobiliari.
La manca de valentia a l’hora de fer polítiques d’habitatge que protegeixin la ciutadania té aquestes conseqüències que, moltes vegades, no es tenen en compte quan es calculen els costos de deixar sense control organitzacions que només entenen de beneficis econòmics, sense calcular els costos humans ni respectar la vida de les persones.
Sovint s’interpel·la a les xarxes veïnals com Fem Sant Antoni perquè actuem contra aquesta problemàtica, que no ens quedem quiets i que fem alguna cosa tal com ho fem amb els desnonaments. Però aquest és un problema complex, ja que a més del problema d’habitatge i d’expulsió del veïnat, s’hi afegeix un problema de seguretat ciutadana i de salut pública. No es tracta de criminalitzar el consumidor de drogues, sinó de pressionar a les respectives administracions perquè emprenguin polítiques valentes que donin suport i solucions efectives i definitives al veïnat que es troba en aquesta situació. Som una xarxa de suport que en cap cas pot substituir la feina de polítics i els cossos de seguretat, però podem ajudar perquè ningú se senti sol. Podem ajudar a fer que et posis en contacte amb algú que tingui experiència. Podem ajudar a fer que coneguis els protocols per actuar quan hi ha un narcopís a la teva escala. Podem ajudar a fer difusió mediàtica i a les xarxes socials per pressionar, visibilitzar i posar el tema sobre la taula de l’agenda política, perquè, en definitiva, la lluita contra l’establiment de narcopisos forma part de la lluita contra un sistema especulador que afavoreix legalment i amb indiferència l’expulsió el veïnat.
