La catalana Maria Branyas, la persona viva més longeva del món amb 116 anys, va aprofitar el Dia del Pare passat per explicar al seu compte de Twitter la història del seu progenitor, Josep Branyas, que va morir molt jove. Amb 38 anys, li van diagnosticar una afecció pulmonar greu quan vivien a Nova Orleans, als Estats Units. El metge li va recomanar un viatge pel mar per curar els pulmons, així que el senyor Branyas va decidir embarcar-se de tornada a Catalunya. Però després d’una llarga travessia va morir a bord, pocs dies abans d’arribar al seu destí.
Era l’any 1915 i era freqüent que els metges receptessin aquesta mena de coses. A falta d’avenços com la vacuna de la tuberculosi, solien prescriure aire pur, anar a viure a prop del mar o a alta muntanya. Era l’època dels sanatoris antituberculosos, amb grans finestrals i balcons per a la curació al sol dels malalts. La relació d’aquesta malaltia amb l’arquitectura moderna és innegable i ha estat estudiada extensament per arquitectes com Beatriz Colomina, en nombrosos llibres i publicacions.
Arquitectura i salut han estat sempre íntimament lligades. Un dels primers eixamples de Barcelona fora de les muralles romanes, cap al segle XI, va tenir el seu origen fugint dels assots de la pesta. El duc Guillem Ramon de Montcada va fer construir una sèrie de palaus amb patis amplis i ben ventilats, que avui conformen els edificis del Museu Picasso al carrer que porta el seu nom.
L’Eixample de Cerdà es va construir també per motius de salut i higiene. Carrers i finques més amples per evitar els estralls de la tuberculosi, una malaltia pulmonar la causa de la qual seria descoberta pocs anys més tard pel doctor Robert Koch. Amb aquests descobriments, els metges van començar a receptar més vacunes. Remeis en forma d’injeccions i medicaments. I l’arquitectura va deixar de ser necessària per a la salut. Almenys de manera tan urgent i evident.
Però llavors va arribar la pandèmia del 2020. En vam tenir prou amb 100 dies de confinament per adonar-nos de la importància de l’arquitectura dels nostres habitatges. I aquesta vegada no és que els utilitzéssim per curar la malaltia, simplement ens acollien. Van ser durant 100 dies ininterromputs l’escenari de les nostres vides.
Arquitectura i salut han estat sempre íntimament lligades
Sanatori antituberculós de Paimio (Finlàndia, 1933). Foto: Alvar Aalto, arquitecte
La qualitat ambiental dels espais que ens envolten ens influeix de manera directa. Per això, el passat 14 de març, al programa de TV3 Planta Baixa (curiosa coincidència arquitectònica), l’exconseller de Salut de la Generalitat de Catalunya Josep Maria Argimon, fent balanç de la pandèmia i parlant de salut mental, deia: “Jo el que vull és receptar habitatge. No són només medicaments, cal abordar-ho d’una manera més holística. El tractament és l’habitatge”.
Poques disciplines tenen una llei específica que vigila la seva qualitat. La pandèmia va precipitar l’aprovació de la Llei de Qualitat de l’Arquitectura, el passat mes de juny del 2022. En el preàmbul, part indispensable per entendre l’esperit d’una llei, s’afirma el següent: “La pandèmia i els períodes de confinament associats han evidenciat la importància de l’entorn físic que ens envolta per procurar salut, benestar i qualitat de vida”.
Per això és inadmissible que la recent aprovació de la LOSU, la Llei Orgànica del Sistema Universitari, redueixi la dedicació que els professionals de l’arquitectura exercien des de fa temps com a professors. Ja el 2009, aquesta dedicació es va reduir una tercera part i avui pretenen una altra reducció igual. L’ensenyament de l’arquitectura a la universitat conté una part imprescindible de transmissió de l’ofici. Un acompanyament que emana de l’experiència de la pràctica de la professió i que s’encarrega als professors associats. Retallar la presència dels professors associats és menyscabar la qualitat de l’ensenyament de l’ofici de l’arquitectura.
Curiosament, la LOSU fa una excepció a la dedicació dels professionals a l’ensenyament de certes disciplines: les Ciències de la Salut. Amb la salut hem topat. Pel que fa a salut, els professionals poden ensenyar a la universitat les hores que siguin necessàries. I sembla que els que han posat aquesta excepció no s’han llegit ni el preàmbul ni l’articulat de la Llei de Qualitat de l’Arquitectura. L’arquitectura és salut.
La recepta de l’exconseller Josep Maria Argimon és clara. Poques vegades un metge havia fet tant per l’arquitectura.
Manuel Sánchez-Villanueva Beuter, arquitecte fundador de haz arquitectura i professor de projectes arquitectònics a la UPC
