Votar un partit feixista, desgravar-se a la declaració de la renda la quota de la subvencionada Fundación Nacional Francisco Franco, mantenir vigents els consells de guerra a milers de víctimes del franquisme assassinades per haver traït la pàtria, recórrer a les clavegueres de l’Estat i als diners públics per fer guerra bruta contra Catalunya i homenatjar la División Azul amb presència de càrrecs públics de l’Estat.
Són pràctiques emparades per la Constitució espanyola. Legals i ajustades a l’Estat de dret. Però una urna de cartró amb paperetes a dins sense cap efecte jurídic ni polític és “un torcebraç a l’Estat de dret”, un desafiament imperdonable a la legalitat. Així és un Estat espanyol producte de quaranta anys de dictadura i quaranta més de democràcia empeltada de franquisme sociològic. Un Estat en el qual un fiscal del Tribunal Suprem defensa amb arguments polítics la petició de pena de nou anys d’inhabilitació per a Francesc Homs per prevaricació i desobediència en el procés participatiu del 9N. No cal afegir res més.
Aquest és l’Estat espanyol que moltíssims catalans volen abandonar i que alguns espanyols volen transformar en un estat democràtic del segle XXI. D’aquests espanyols, una part vol fer la truita sense trencar els ous –Coscubiela, Rabell i l’oficialisme de Podemos-, però altres espanyols, com Íñigo Errejón, han pres consciència que per fer una truita potser caldrà trencar els ous. A Catalunya i a Espanya. I que si es trenquen els ous, no serà un acte il·legítim.
Però malauradament, també és l’Estat espanyol que PP, PSOE i C’s volen blindar a cop de precintar urnes, amenaçar amb intervencions administratives i, si cal, utilitzar la força. Ras i curt, es neguen a desvincular-se de l’herència franquista i sacrifiquen la democràcia i el progrés en nom de la unitat d’Espanya.
A les portes Tribunal Suprem, unes 200 persones que acompanyaven Francesc Homs cridaven “volem votar”. L’endemà, quan Artur Mas havia de declarar com a testimoni, dos homes cridaven “traïdor, sediciós i corrupte”. Tampoc no cal afegir res més.
Publicat a ElMón.cat
