Deixem la primavera per entrar, de nou, a l’estiu. A casa nostra, estiu és sinònim de calor, però des de fa unes dècades, també de turisme. Aquests dies, veient l’allau d’esdeveniments que s’organitzen per fomentar una mica més l’arribada de visitants forans, intentava imaginar-me un país sense turisme. No us negaré que vaig pensar que era impossible i vaig rebaixar l’expectativa. És possible reduir a un terç els visitants actuals? Si fos així, quins serien els beneficis ambientals i climàtics que això tindria? Una utopia, pensareu, però és un bon exercici per ser més conscients de tot el que estem hipotecant.
A banda de l’impacte social i econòmic, són molts els estudis científics que han posat xifres a les conseqüències de la indústria turística sobre l’entorn natural i el clima. Per exemple, fa uns anys, un equip de l’Institut de Ciències i Tecnologia Ambiental va estimar el volum de CO2 que emet un turista durant tota la seva estada a Barcelona incloent-hi transport, hotels o compres. Els resultats obtinguts van ser força concloents. De mitjana, cada turista emet, aproximadament, cinc vegades més de CO2 que una veïna de la ciutat. El més interessant, però, és que el 96% de les emissions estan associades al transport aeri i, per tant, a l’aeroport del Prat.
El mateix succeeix amb el port de Barcelona i el turisme de creuers. Tot i no disposar de dades publicades d’emissions de CO2, estudis prospectius van estimar una petjada de carboni molt superior a la calculada per al turisme que arriba a Barcelona en avió. En tot cas, si fem números, veurem ràpidament que les emissions de CO2 del turisme representen aproximadament un 10-15% de les emissions totals de Catalunya. Una xifra gens menyspreable que continua creixent any rere any, tot i que per llei estem obligades a reduir un 55% les emissions totals per a l’any 2030.
El binomi turisme-sostenibilitat, molt emprat en el màrqueting turístic, és un oxímoron
La dificultat d’encaixar turisme i acció climàtica, com veieu, és pràcticament insalvable. Com reduir emissions si continuen arribant milions de turistes cada any? No només són les emissions de CO2. Si considerem també l’ús de l’aigua, de l’ordre de dues vegades superior el d’un turista que el d’un ciutadà de Catalunya, la generació de residus, l’ocupació massiva de les platges o la contaminació atmosfèrica producte de l’ús del vehicle privat o de llanxes i iots de luxe, ens adonarem ràpidament que el binomi turisme-sostenibilitat, molt emprat en el màrqueting turístic, és un oxímoron.
Ben mirat, darrere de qualsevol turista hi ha tot un seguit de motxilles ambientals i climàtiques que moltes vegades obviem que hi són. Les passem per alt quan veiem turistes a la nostra ciutat i també quan som nosaltres els turistes. Però aquestes motxilles no desapareixen. Les podem amagar, maquillar o enterrar sota terra per afavorir els interessos dels grans consorcis turístics, però continuen existint. La manera com afrontem aquesta realitat determinarà com gestionem aquestes càrregues ambientals i climàtiques.
Aquests dies recordava que ara fa cinc anys, amb dues precioses companyes, vam emprendre el repte de cartografiar l’impacte ambiental i climàtic del turisme al país, del Pirineu a les Terres de l’Ebre passant per Barcelona. Volíem enregistrar com la indústria turística alterava la vida de les nostres comarques per fer un documental que la pandèmia va deixar aparcat. Avui, aquell recull de vivències i experiències enregistrades amb els nostres objectius, malauradament, torna a ser ben vigent.
Al cap i a la fi, la sacsejada de la pandèmia va ser un parèntesi. El silenci dels nostres carrers sense turistes aquell estiu del 2020 és un record que s’esvaeix amb el so dels vehicles d’F1 corrent pel passeig de Gràcia. Com seria la nostra societat si el debat sobre el turisme fugís dels argumentaris controlats pels interessos privats? Segurament molt més íntegra i conseqüent. Perquè potser no podem imaginar un país sense turistes, però podem debatre entre totes sobre què volem ser quan siguem grans, i aquest sempre serà el debat més important.
Marc Cerdà, ambientòleg, doctor en Ciències del Mar i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic
