A la Dreta de l’Eixample, al carrer Bailèn número 72, molt a prop de l’Espai Línia, centre de difusió d’aquesta capçalera periodística, hi ha una joia barcelonina: el Teatre Studium. Cada cop més conegut, però no prou, té un passat fascinant, dins d’un edifici d’allò més singular: el taller Masriera. Tancat des del 2009 i patint per la seva desaparició, el 2018 es va constituir la Plataforma Masriera a partir de tres entitats fundadores: l’Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l’Eixample, el Casal de Joves la Dreixa i Òmnium Eixample. Gràcies a la mobilització de la societat civil, l’Ajuntament va comprar l’edifici el 2022 i recentment hem començat a posar fil a l’agulla per recuperar-lo i finalment obrir-lo al barri. Mentrestant, el Districte ha muntat l’exposició L’art i el temple. Història visual del Taller Masriera, que es pot visitar a la Casa Elizalde fins al 27 de juliol.
L’exposició consta de cinc àmbits temàtics presentats en quatre suports de formes diferents. El primer àmbit porta per títol ‘Els Masriera, una família d’artistes’ i té forma de columna. El segon està disposat en un triangle baix i apaïsat amb el títol ‘El gust neoclàssic’, i se centra en l’edifici. El tercer pren la forma d’un rectangle també pla i lleugerament inclinat, titulat ‘Taller d’artistes i temple de l’art’ per referir-se a l’ús de l’edifici com a galeria i protomuseu on s’exhibia la col·lecció d’obres d’art dels Masriera i objectes decoratius diversos. El quart està configurat en versió columna i posa l’accent en ‘L’orfebreria’. I el cinquè… On és? No es veu. Està amagat. Cinc són els àmbits i quatre els suports. Per què? Misteri.
El Teatre Studium és la joia de la corona, pel seu passat gloriós i per un esplendorós futur que s’intueix
El cinquè àmbit està dedicat a ‘Les arts escèniques’ amb una imatge del Teatre Studium ca. 1935-1945, que no difereix gaire de l’actual, i fotografies impagables de Lluís Masriera, la figura més emblemàtica de la família, interpretant personatges diversos. Lluís Masriera és precisament l’ànima del Teatre Studium. Mitjançant un magnífic exercici de síntesi, s’explica que concebia el teatre com la comunió de totes les arts, i que va contribuir-hi “amb tota la seva versatilitat creativa: com a escenògraf, figurinista, autor, director, músic, maquillador i també com a actor”, que va crear la companyia de teatre amateur Belluguet, activa durant quinze anys, de prestigi internacional, i que va oferir “una programació continuada amb la companyia Belluguet i altres de l’entorn de la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur, que el mateix Lluís Masriera havia impulsat”.
El Teatre Studium és el millor llegat dels Masriera, el més popular, el que s’ha mantingut més temps, sense pretensions elitistes, la joia de la corona, pel seu passat gloriós i per un esplendorós futur que tot just s’intueix i està en les nostres mans salvar-lo. Incomprensiblement, aquest àmbit de l’exposició dedicat a ‘Les arts escèniques’ està ocult, darrere de la columna que parla de l’orfebreria. Sembla com si se’ls hagués acabat el pressupost i haguessin optat per sacrificar la part dedicada al teatre. En qualsevol cas, la ciutadania convé que sàpiga que l’exposició consta de cinc àmbits, que val la pena anar-la a veure, que malauradament la part que tracta del Teatre Studium està amagada al públic, que haurà de descobrir-la, i qui ja hi hagi anat, des d’aquí el convidem a tornar perquè segurament s’haurà perdut el millor de l’exposició.
