El passat 22 de desembre de 2023, la Generalitat de Catalunya va obrir un procés de consulta pública en el Participa Gencat, amb l’objectiu de garantir que la ciutadania en general, les entitats i els sectors professionals relacionats amb aquesta matèria poguessin intervenir i fer aportacions a aquesta llei. Es volia conèixer l’opinió ciutadana sobre com es podia actualitzar i millorar el règim de protecció, conservació, acreixement, investigació, difusió i foment del patrimoni cultural català després de 30 anys de vigència a la Llei del Patrimoni Cultural Català de 1993.
Pocs dies abans, la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Sònia Hernández Almodóvar, havia fet unes declaracions al diari Ara amb el següent titular: “La nova llei de patrimoni ha d’incloure l’esporga i l’eliminació d’alguns elements protegits”. Mal començament… Com era previsible, aquesta mena de declaracions van despertar la preocupació entre els col·lectius que vetllen pel patrimoni, provocant el recel al contingut normatiu de la futura llei i especialment als possibles canvis en les qualificacions i graus de protecció. El temor que patrimoni avui protegit pugui quedar fora amb els canvis de la futura llei és molt preocupant, però encara ho és més la desprotecció en què podria quedar aquell patrimoni que no és arquitectònic o artístic ni és un reclam turístic. Ens referim al patrimoni dels barris, patrimoni històric i de memòria de veïnes i veïns que amb els anys ha contribuït a l’arrelament al territori i l’hi ha donat una identitat.
Per la seva banda, la Direcció General del Patrimoni venia a expressar un dels greus problemes del patrimoni a Catalunya. Amb l’Estatut de Catalunya de 1979, les competències en matèria de patrimoni cultural són exclusives de la Generalitat, però la Llei del Patrimoni Cultural del 1993 va fer un repartiment de competències. Va atorgar a la Generalitat la custòdia del nivell A (BCIN) , mentre que en els nivells B i C, que són la majoria, es delegava la seva custòdia als ajuntaments sense que això impliqués la corresponent partida pressupostària. La conseqüència d’aquesta política deficitària, la precarietat dels ajuntaments i les expectatives generades pel PGM va ser l’aparició de nombrosos conflictes de patrimoni no resolts dels municipis, que generaven noves sol·licituds de Nivells A, a la recerca d’una major protecció per la via garantista dels articles 8 i següents de la Llei 9/1993.
Igualment, resulta incomprensible que l’informe preliminar de l’avantprojecte d’aquesta llei, compendi de les modificacions sofertes i les innovacions en el dret internacional, no facin cap referència a una de les modificacions realitzada per la Llei Òmnibus del 2012. Aquesta eliminava el terme “immoble” de l’article 28 de la LPC 93, possibilitant la privatització de béns catalogats, amb la corresponent pèrdua d’un important patrimoni públic i obrint la porta als grans conflictes com ho va ser el de l’Escola Industrial, on l’especulació pel sostre edificable es fonamentava en aquesta modificació legislativa, avui encara vigent.
En el mateix sentit, es pot dir de la nul·la referència a la Llei de Restauració de la Natura del 2023 de la Unió Europea que ha de tenir necessàriament una repercussió sobre l’actitud cultural de la nostra societat sobre els espais verds urbans. Una vegada més, el Parc Joan Miró és l’exemple del que no ha de passar amb els espais verds urbans i de quina manera els refugis climàtics poden desaparèixer absorbits per les necessitats polítiques del moment. En concordança amb aquesta Llei de la Restauració de la Natura, els espais urbans juguen un paper fonamental en el cas d’emergència climàtica i contaminació de les ciutats, i mereixen la seva immediata protecció.
Per concloure, volem manifestar la visió de la FAVB i les associacions veïnals des de la problemàtica concreta de Barcelona sobre la necessitat d’una nova Llei del Patrimoni Cultural Català, que el 23 de febrer va concloure el procés de retorn del Participa Gencat sense que aquest retorn de les 345 propostes presentades s’hagi materialitzat encara en cap document de resposta. Els terminis s’han esgotat sense resposta pública. Per aquest motiu, la FAVB farà enviament a la Generalitat, i per via dels grups parlamentaris, de la resposta que donem als grans interrogants del patrimoni cultural català i reclamarà comptar com a interlocutors vàlids a les consultes per a l’elaboració de la nova llei.
