En aquests 15 anys d’existència, la PAH s’ha convertit en un gran salvavides per a milers de famílies.
El 2009, quan ningú sabia on es posava la lletra “h” a la paraula “desahucio“, però, en canvi, ja se n’havien executat més de 28.000 en ple esclat de la bombolla, va néixer la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca.
15 anys després de centenars d’assemblees, d’aturar milers de desnonaments i de recuperar centenars d’habitatges buits en mans de la banca per reallotjar famílies vulnerables i d’ocupar oficines bancàries per aconseguir lloguers socials, hem avançat en drets, de manera tímida per a moltes, però amb passes de gegant per als poders econòmics, que han vist tocats alguns dels seus privilegis.
Durant aquests anys hem aconseguit l’impossible, el que ens deien que no es podia aconseguir, i ho hem fet perquè les administracions no ho feien. Hem canviat lleis perquè siguin més garantistes, hem aconseguit moratòries de desnonaments, hem exigit ampliar el parc d’habitatge i hem creat una identitat PAH on sentir-se escoltada i segura. I és que entendre que la nostra vida és política és important per lluitar pel que importa des del lloc en el qual s’estigui i de la manera que es pugui. Anant a aturar un desnonament, ajudant a fer un vídeo, fent un taller de documents útils, ajudant les companyes que no dominen Internet a descarregar-se documentació…
Entendre que la nostra vida és política és important per lluitar pel que importa des del lloc en el qual s’estigui
A l’assemblea de la PAH de Barcelona, al carrer Leiva 44, continuen venint-hi cada dilluns noves famílies amb problemes d’habitatge com fa 15 anys. Ara ja no són només d’hipoteca, encara que tornen a venir, ni de lloguer o d’ocupació, com fa 5 anys. Ara ja són casos d’habitacions, pisos sense cèdula, persones que no poden accedir a la taula d’emergència perquè estan sense papers, gent gran amb renda antiga o que estan en un habitatge social i no arriben a final de mes, gent jove que no pot continuar pagant el lloguer, famílies amb menors que estan vivint a l’antiga porteria del bloc de pisos i no poden fer front al lloguer de 800 euros…
La situació d’emergència residencial, lluny de solucionar-se, ha empitjorat. Per tot això, aquest 24 de febrer celebrem la XXXII assemblea estatal de la PAH. Un moment per trobar-nos amb comPAHñeras de tot l’Estat, per organitzar-nos i compartir diferents formes de lluita per conquistar el dret a l’habitatge, però, sobretot, per donar resposta als milers de famílies que es continuen sentint desprotegides davant de l’administració i que es presenten, cada setmana des de fa 15 anys, a la PAH a la recerca de solucions i suport.
Això sempre ho trobaran, i per això és important que en comptes de preguntar-se què pot fer la PAH per a mi, ens preguntem què puc fer jo per a la PAH. Segur que el que puguis ho necessitem. Vine i col·labora.
Lucía Delgado, portaveu de la PAH
