Juan Alpuente al taulell de la seva xurreria, situada al Fort Pienc. Foto cedida
Més de mig milió de seguidors a TikTok, 24,7 milions de likes en aquesta mateixa aplicació i 22.400 seguidors a Instagram. No són les xifres de cap influencer o streamer de moda, són les de la xurreria J. Alpuente del barri del Fort Pienc. Amb aquests números a les xarxes, és fàcil pensar que el negoci és tot un èxit també a la vida real. I ho és. O més aviat ho era, fins que va haver de tancar temporalment a principis de maig. El propietari d’aquest negoci familiar fundat el 1963, Juan Alpuente, fa dos mesos que no pot obrir la paradeta per un embolic administratiu.
L’origen de tot plegat és un (petit) canvi d’ubicació forçat. Després de nou anys a Castillejos amb Ribes, la xurreria J. Alpuente es va haver de traslladar l’octubre passat a poc més de cent metres, al 161 de Padilla, per la construcció d’habitatges públics a Glòries. És a dir, unes obres impulsades per l’Ajuntament van provocar el trasllat de la xurreria. És per això que, segons Alpuente, el consistori li va oferir ajuda.
“Em van preguntar què necessitava per poder fer el canvi d’ubicació. Vaig dir que només em calia un punt de llum on connectar la xurreria”, recorda. La solució que li van donar, diu, va ser un cable de “molts metres” que es connectava a la xarxa de subministrament elèctric. “El cable pujava per un fanal fins a un segon pis i tornava a baixar. Em donava poca confiança, però vaig assumir que l’Ajuntament ho tenia tot controlat”, admet. Així, es va oblidar d’aquest tema i va centrar tots els esforços en la temporada alta del xurro, que és a la tardor i l’hivern.
Una solució convertida en problema
A principis d’abril, però, un tècnic d’Endesa el va avisar que allò no podia ser. Alpuente es va veure obligat a tancar i havent de pagar la instal·lació d’un armariet al carrer i les factures dels últims mesos. Va anar a buscar l’Ajuntament, però no va obtenir la resposta esperada. “Han desaparegut”, lamenta Alpuente. “És un problema que m’han provocat ells i l’he hagut de pagar jo”, afegeix.
Des del consistori, en canvi, defensen que “es tracta d’una problemàtica entre la companyia i el client” i que, per tant, “els costos corresponen a l’abonat”. Tot i això, afirmen, van oferir “ajut per agilitzar els tràmits d’instal·lació amb la companyia”, però que finalment Alpuente els va dir que ho resoldria pel seu compte.
I així ha estat: el xurrer ha posat fil a l’agulla i ja té la reobertura encaminada. Ara bé, avisa que caldrà esperar fins a finals de setembre o principis d’octubre. “Hauré estat uns cinc mesos tancat”, calcula. El que no pot posar en xifres és la pèrdua econòmica que li suposarà aquesta situació. “Tinc família, tinc despeses fixes, com la quota d’autònoms o el lloguer… i he deixat d’ingressar diners”, subratlla, reconeixent que les vendes podrien anar especialment bé ara que la popularitat de la xurreria a les xarxes socials està en el seu punt àlgid.
