El local de Roger de Llúria on hi havia Flors Farrés. Foto: Twitter (@cristinapalomar)
El ventall d’oportunitats que s’obria a Barcelona amb l’Exposició Universal de 1929 va portar milers de persones a establir-se a la ciutat. Aquest va ser el cas de la família Farrés, que tenia finques de flors al municipi de Carme, a l’Anoia, i es va decidir a obrir una floristeria a una finca modernista situada al número 80 del carrer Roger de Llúria aprofitant l’esdeveniment. El negoci va funcionar i, amb el temps, les seves flors van formar part d’altres moments històrics, com el Mundial de futbol del 82 o els Jocs Olímpics del 92, i es van guanyar la confiança dels veïns de la Dreta de l’Eixample. “Hem fet els rams de casament de tres generacions de moltes famílies del barri”, explica amb orgull Joan Carles Farrés, net dels fundadors de la botiga.
Tenint en compte tot això, no s’entén que Flors Farrés, una de les floristeries més antigues de Barcelona, mai arribés a formar part del catàleg d’establiments emblemàtics de l’Ajuntament i que, per tant, mai gaudís de cap mena de protecció per garantir-ne la continuïtat. I, amb aquesta situació, el passat 23 d’abril va arribar el trist desenllaç: el local va abaixar la persiana per sempre després de celebrar un últim Sant Jordi.
Als seus 61 anys, en Joan Carles, el darrer responsable del negoci, va haver d’obeir els metges i deixar enrere les jornades de dotze hores que començaven i acabaven carregant caixes. “Em van dir que no podia continuar així”, lamenta aquest florista, que ara fa una jornada de set hores en una altra botiga del gremi. La fi de l’històric comerç encara entristeix els veïns set mesos després, tal com s’ha vist arran de la recent publicació a Twitter de Barcelona Singular, l’usuari del periodista Marc Piquer, fent-se ressó del tancament.
“Em van deixar de costat”
Els fills d’en Joan Carles tenen 17 i 20 anys i no es veuen amb cor de donar continuïtat al negoci familiar, cosa que el seu pare entén perfectament. Tot i que la manca de relleu generacional pot explicar la fi de Flors Farrés, a ell li dol no haver rebut suport per part de l’Ajuntament malgrat haver-ho intentat “des de l’època de Trias”, diu. “Em feia il·lusió que continués algú, la botiga tenia molts clients, funcionava molt bé”, defensa. També assegura, amb una barreja de tristor i indignació, que només va rebre fa anys la visita d’un tècnic municipal que va considerar que la floristeria no era prou interessant. “És una pena, em van deixar de costat”, conclou.
