El carrer Parlament s’ha convertit en un punt de quedada durant la pandèmia. Fotos: Línia Eixample
– On voleu quedar?
– Podem anar al carrer Parlament, que s’hi està bé.
Aquesta conversa segurament s’ha repetit nombroses ocasions entre grups de gent d’ençà que es va acabar el confinament domiciliari. I és que el carrer Parlament s’ha convertit, gràcies al seu disseny que el fa atractiu com a punt de trobada, en un carrer referent –tot i que ja ho era abans– on la gent buscar esbargir-se en temps de pandèmia. Qualsevol persona que hi passi un dia, sobretot a la tarda i els vespres dels caps de setmana, podrà veure la quantitat de gent que s’hi reuneix per passar una estona xerrant, fent alguna cervesa o jugant a escacs, entre altres. “Nosaltres ho veiem de forma molt positiva. Quan algú es queixa de la superilla només cal respondre amb l’exemple dels escacs”, afirma Pep Sala, president de l’Associació de Veïns de Sant Antoni. Sala diu que no tenen queixes sobre possibles molèsties relacionades amb el soroll. “També és veritat que el toc de queda limita l’horari”, afegeix.
FENOMEN POSITIU
I què en diuen els veïns de tot plegat? En general la valoració és bona. “Em sembla un fenomen extremadament positiu. Amb la meva parella vivim a la cantonada amb Comte Borrell i aquesta cruïlla pacificada s’ha convertit en una mena de plaça”, afirma Anna Pérez, que es va traslladar a viure al carrer Parlament el passat juliol. Pérez afegeix que quan va anar a visitar el pis on ara viu es va enamorar de “veure els nens corrents, els jugadors d’escacs, les famílies conversant…”. Sobre l’ambient nocturn, diu que ni a ella ni a la seva parella els molesta, tot i que afegeix que algun cop fan la broma dient que “això és la nova plaça del Sol”. “L’ambient és bo, gens conflictiu”, remarca.
Un altre veí del carrer Parlament és en Bernat Vàzquez, que de seguida deixa clar que és “molt fan” de la superilla i que a ell i la seva parella, que treballen des de casa, els suposa “un luxe poder baixar al carrer i desconnectar”. Amb la pandèmia diu que s’ha notat molt com “la plaça ha agafat més vida que mai com a punt de trobada. La gent la fa servir per a moltes coses”. A vegades, afegeix, els grups que queden al vespre, i que beuen alguna cosa de “forma civilitzada”, provoquen que alguns veïns truquin a la policia i quan els agents arriben “hi ha una bona escampada de gent”. Una crítica que fa sobre aquestes trobades és que hi ha gent que no recull la brossa. Exactament la mateixa queixa té Òscar Tramunt, que viu a la confluència amb Borrell. “Hi ha un punt d’incivisme d’alguns grups que no recullen la brossa”, diu. A banda d’això, Tramunt remarca que en general l’ambient “és sa” i que la plaça de Borrell amb Parlament, tot i que diu que hi passen “moltes motos”, és un espai molt bo per als seus fills i les famílies. “Els dissabtes tots els llocs per seure estan ocupats pels grups que queden per menjar i beure, però és un petit problema puntual”, afegeix Tramunt.
Per últim, la Mireia Gubianas, que viu a la zona del passatge Calders, celebra que la gent es faci seu el carrer perquè creu que fa que “hi passin coses meravelloses” i posa d’exemple un parell de senyores que fa pocs dies dinaven un una taula “amb estovalles i tot”. De fet, reclama que Barcelona necessita més carrers així i cita ciutats com París i Nova York on “està ple de taules i cadires als carrers”. Tot i això, Gubiana creu que no hi ha res perfecte i parla d’alguns “excessos” que acaben provocant que alguns vespres “hi hagi una mica de rebombori”. Per acabar, també es mostra un punt crítica amb la decisió de l’Ajuntament d’haver permès l’ampliació de les terrasses. “Ho entenc pel suport que necessita el sector, però a vegades hi ha un excés de taules”, apunta. “Es tracta de trobar el punt mitjà entre la convivència, l’urbanisme i la restauració”, conclou.
“OFICINA DE GOOGLE”
Més enllà de les opinions dels veïns també és interessant veure què en pensa de tot plegat Pol Rodellar, periodista i músic, que el 2019 va publicar el llibre ‘Carrer Parlament. ¿Quién querría un futuro pudiendo beber vermut?’, on reflexionava, des del punt de vista de la crònica personal i amb el seu estil àcid i directe, sobre el procés de gentrificació d’aquest carrer. Ara, torna a opinar amb el mateix estil: “Sempre estic a favor de tot el que sigui destruir els cotxes a la ciutat. Ara bé, aquestes superilles comencen a generar nous horrors”. Aquests nous horrors són, des del seu punt de vista, “l’estatus” dels carrers que ara estan a dins de les superilles en contraposició a “l’abandonament estètic i social dels que només estan a 100 metres de distància”. Parlant d’estètica, Rodellar creu que Parlament és l’exemple de “carrer hipster” que no lliga amb la identitat del barri. “Sembla una oficina de Google, un Wework on fer ‘networking’ o l’Instagram d’un il·lustrador de la Massana”, afegeix. Tot i això, per acabar deixa clar el seu posicionament: “Molt a favor de les superilles i a la merda els cotxes”. Queda dit.
