Una manifestació a favor dels drets de les prostitutes. Foto: Twitter (@aprosex)

La prostitució, al conjunt de l’Estat espanyol, és alegal. És a dir, ni és un delicte tipificat al Codi Penal ni tampoc està reconeguda com una activitat laboral. Aquesta situació provoca que, sovint, sigui matèria de debat polític. En el cas dels municipis, les ordenances són l’eina que permeten que els polítics locals puguin regular.

Un exemple d’aquest debat es va viure a mitjans del passat mes de juliol a l’Ajuntament de Barcelona, on el PSC va presentar una proposta per impulsar una ordenança contra la prostitució i l’explotació sexual a la ciutat. La proposta, però, no va obtenir els suports suficients per tirar endavant, al mateix temps que un centenar de prostitutes es van manifestar a les portes de l’Ajuntament per expressar el seu rebuig a la proposta dels socialistes.

UN DEBAT MOLT VIU
Deixant de banda aquest cas, és una evidència que la prostitució genera opinions divergents, també en el moviment feminista. Els corrents existents al voltant del debat són dos: el legalitzador i l’abolicionista. 

“Nosaltres defensem el dret de les treballadores sexuals  des d’un punt de vista polític, de reconeixement dels seus drets laborals”. Són paraules d’Anna Saliente, portaveu de Genera, una entitat que reivindica els drets de les prostitutes i la legalització de la prostitució. Des de Genera consideren, explica Saliente, que cal “fomentar l’autonomia de les treballadores sexuals”, al mateix temps que demanen no barrejar en aquest debat la problemàtica de l’explotació, qüestió que sempre apareix quan se’n parla. “Barrejar aquests debats fa que s’estigmatitzi la prostitució. Quan es criminalitza la prostitució a través d’una ordenança de civisme només s’aconsegueix que sigui menys visible però no desapareix. Afavoreix les xarxes de tracta”, afirma Saliente.

“TOTS FEM SERVIR EL COS”
“En el nostre món capitalista tothom ha de treballar i jo sóc prostituta. Tots fem servir el cos per treballar. Alguns unes parts i, alguns altres, unes altres”. Així s’expressa la Janet, portaveu del col·lectiu Putes Indignades, entitat que representa les prostitutes que exerceixen al barri del Raval de Barcelona. El seu discurs té, en tot moment, un perfil d’activista política molt marcat. “Les prostitutes som un subjecte polític. Som classe obrera i necessitem drets bàsics”, afirma amb rotunditat.  

La Janet considera que un dels grans problemes que pateix el món de la prostitució és que “quan parlem de sexualitat es fa des d’un tabú. Hi ha una línia ètica moralista que diu que la sexualitat ha de ser afectiva o reproductiva”.  En paral·lel, també demana separar  el debat sobre el problema de l’explotació. “S’explota les dones en altres llocs però només indigna la sexual”, afegeix.

En aquesta línia reivindicativa, a finals de juliol va néixer el primer sindicat de prostitutes de Catalunya. Es tracta d’una secció sindical que forma part de la Intersindical Alternativa de Catalunya.  Un altre sindicat nascut recentment, Organització de Treballadores Sexuals (OTRAS), s’ha vist envoltat per la polèmica després que el govern espanyol n’acceptés la creació en un primer moment però posteriorment es fes enrere i anunciés la seva impugnació. El cas va acabar amb la dimissió de la directora general de Treball de l’executiu espanyol.

EN DEFENSA DE L’ERRADICACIÓ
Entre els col·lectius feministes, però, hi ha qui veu les coses d’una forma diametralment oposada. Un exemple és el del Moviment Democràtic de Dones (MDD), que en el seu moment va celebrar la proposta dels socialistes barcelonins perquè hagués ajudat a “evitar que Barcelona sigui la ciutat prostíbul del sud d’Europa”. Des d’aquesta entitat defensen que la qüestió de l’explotació és central en tot aquest debat. “La majoria de dones que exerceixen la prostitució ho fan en condicions d’explotació sexual i opressió”, asseguren. Des de l’MDD també creuen que col·lectius com Putes Indignades, o d’altres com Aprosex, “no poden arrogar-se la veu de les dones prostituïdes” perquè la seva “visió i reivindicació de la prostitució és discrecional i no són representatives de moltes de les dones que es veuen obligades a exercir la prostitució”. 

Per últim, rebutgen que el seu posicionament abolicionista es basi en “cap tipus de prejudici moral” i deixen clar que es neguen que “les dones siguin objectes per ‘fer sexe’” perquè creuen en les “relacions sexuals afectives, lliures, plenes i igualitàries sense jerarquia ni explotació”.

 

Espanya,
líder d’Europa

L’associació d’ajuda a dones prostituïdes Apram va alertar l’any 2016 que, segons dades del Consell d’Europa i les Nacions Unides, el 39% dels espanyols pagarien per sexe alguna vegada a la vida. Les dades també indicaven que Espanya és líder a Europa en consum de prostitució.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram