Myrurgia, l’aroma del Poblet

Durant el segle passat, moltes dones presumien de fer olor de La Maja o de Maderas de Oriente. Eren els perfums estrella de Myrurgia, l’empresa que va fundar l’any 1916 l’artista noucentista Esteve Monegal, després d’heretar el negoci familiar Drogues SAM (Societat Anònima Monegal) i donar-li un impuls decisiu. Gràcies a la creativitat del fundador, la marca no només va ser popular per les seves aromes i els seus cosmètics, sinó que va destacar pel disseny dels seus productes i per la seva publicitat. A més, la rellevància de Monegal més enllà de les nostres fronteres va permetre que artistes de la talla de René Magritte hi col·laboressin. Un èxit mundial amb seu a l’antic barri del Poblet.

La fàbrica Myrurgia es va instal·lar a la cruïlla entre els carrers de Mallorca i Nàpols, a un edifici obra de l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt que és tota una mostra d’art déco. Tot i que l’immoble continua lluint les lletres de Myrurgia damunt de la porta d’entrada –i just a sota d’un fris en relleu de l’escultor Restituto Martín Gamo– la vida del seu interior ja no és la que era. Actualment, acull les oficines d’una cadena hotelera, un hotel de la mateixa empresa i un gimnàs.

Ja no és, doncs, un “taller o fàbrica d’essències”, la traducció del grec de Myrurgia. Ho explica l’historiador, periodista i guia turístic Rafa Burgos, que oferirà una conferència sobre la fàbrica el dia 22 a l’Ateneu El Poblet. L’activitat ha estat organitzada per la Comissió de Memòria Històrica del Poblet, centrada a recuperar el passat del barri.

L’arrelament al barri

Montserrat Manobens, nascuda el 1919, va entrar a treballar a la Myrurgia quan tenia 15 anys, com moltes altres noies del Poblet. La seva filla, Montserrat Bru, assegura que “la mare tenia molt bons records” del seu pas per la fàbrica. “A casa hi havia sempre perfums i sabons de la marca”, rememora Bru, a qui la seva mare, que va morir el 2017, li havia parlat molt de la Myrurgia. Manobens i les seves companyes etiquetaven les ampolles de perfum i arrugaven el característic paper negre que embolicava els sabons de la línia de La Maja, entre altres tasques manuals.

Bru és capaç de dir fins i tot els noms i cognoms de les amigues que va fer la seva mare a la feina, com Mercè Roma o Marta Solanes. El seu exemple reflecteix com la fàbrica Myrurgia forma part de la memòria col·lectiva del barri. “La gent gran la recorda molt, sobretot pel greu incendi que va patir el 1964”, detalla Burgos. Va ser el 21 de juny d’aquell any i, afortunadament, no es van haver de lamentar víctimes. Això sí, les essències aromàtiques “van córrer carrer avall i van deixar tot el barri perfumat”, diu l’historiador, basant-se en el relat del net d’Esteve Monegal.

La relació de l’empresa amb el barri que l’envoltava també es veia en la col·laboració amb els cinemes de la zona. “Myrurgia patrocinava algunes estrenes de pel·lícules i perfumava les sales”, afirma Burgos. A més, salvant les distàncies, feia com la Sagrada Família i portava visitants al Poblet. En aquest sentit, Burgos ha trobat revistes antigues que anunciaven excursions a la fàbrica.

Cercles que es tanquen

La Montserrat Bru va créixer escoltant amb atenció les anècdotes de la mare sobre els seus anys a la Myrurgia. De la mateixa manera, va tenir sempre presents les imatges icòniques dels anuncis de la marca. I, casualitats de la vida (o no), es va acabar dedicant professionalment al disseny gràfic i a la publicitat. Amb el temps, va esdevenir directora d’art de la prestigiosa agència barcelonina Tiempo BBDO. El destí va voler que aquesta companyia rebés l’encàrrec de fer un nou anunci per al mític perfum La Maja.

Així, tancant un cercle, Montserrat Bru Manobens va acabar signant l’anunci d’un dels productes que, anys enrere, la seva mare havia embotellat, etiquetat i empaquetat a la fàbrica Myrurgia.