L’abonament dels Cinemes Girona: deu anys fabricant cinèfils

Aquest mes de juliol ha entrat en vigor la mesura del Ministeri de Cultura que ofereix entrades de cinema per dos euros tots els dimarts a les persones de més de 65 anys. Però a la Dreta de l’Eixample hi ha un cinema on, des de fa una dècada, qualsevol ciutadà pot arribar a pagar tan sols cinquanta cèntims per una entrada. Només ha de prendre un parell de decisions. La primera, aprofitar el mes de juliol per comprar l’abonament anual per 75 euros (la resta de l’any val 190 euros). La segona, anar molt sovint al cinema.

Els Cinemes Girona, fundats el 2010, ofereixen aquest abonament a un preu especial des del 2013. En aquest últim any, l’espectadora que ha fet servir més l’abonament ha vist un total de 130 pel·lícules, de manera que ha pagat cinquanta cèntims per film. I hi ha una altra manera de veure-ho: “Si pensem en el preu normal de les entrades i el preu que ha acabat pagant, s’ha estalviat més de mil euros”, destaca el responsable de la multisala, Toni Espinosa.

L’abonament dels Cinemes Girona va néixer d’una necessitat. Quan només feia tres anys que havien obert, es van veure obligats a digitalitzar una de les sales per poder continuar, i l’abonament va ser la manera d’aconseguir el finançament requerit. “Va acabar sent un win-win”, diu Espinosa, content que la iniciativa arribés per quedar-s’hi. En aquest sentit, celebra que l’abonament permeti als espectadors “arriscar-se” a veure un tipus de cinema al qual potser no estan acostumats. Aquests dies, per exemple, la cartellera inclou des de la nova d’Indiana Jones –l’esperadíssima Barbie s’estrena demà dijous– fins a la tunisiana Entre les figueres. Així, per a Espinosa, l’abonament pot funcionar com “una fàbrica de cinèfils”.

Un cinema compromès i arrelat al barri

El compromís dels Cinemes Girona amb la ciutadania no s’acaba al juliol. Durant tot l’any col·laboren amb escoles, casals i instituts per promoure el costum d’anar al cinema entre infants i adolescents. “En els tretze anys que fa que vam obrir, no hem vist iniciatives per fomentar el cinema entre els joves per part de cap institució”, lamenta Espinosa. “Jo soc espectador de teatre perquè a l’escola i a l’institut m’hi portaven, i ara la meva filla també ho és. Això no passa amb el cinema”, reflexiona.

D’altra banda, aquesta multisala també acull La Gran Pantalla, el festival internacional de cinema de les persones grans. L’esdeveniment, que precisament ha celebrat la seva cinquena edició aquest mes de juliol, busca no només acostar el cinema a les persones grans, sinó també fer-les protagonistes dels films.

Més enllà del foment del setè art entre diferents col·lectius, els Cinemes Girona mantenen un compromís ferm amb la defensa de la llengua. “Nosaltres oferim tant versió original com doblatges, i sempre que hi ha versió catalana d’una pel·lícula, la programem en català i amb bons horaris”, assegura Espinosa, que creu que això “hauria de ser part de la normalitat”.

Els responsables d’aquests cinemes, situats gairebé a la frontera entre la Dreta de l’Eixample i la Vila de Gràcia, s’esforcen per estar arrelats al seu entorn més pròxim. Tenen relació, doncs, amb les associacions veïnals de tots dos barris, així com amb els Amics del passeig de Sant Joan. “Volem ser un eix i un punt de trobada veïnal”, explica Espinosa, que resumeix la seva voluntat de forma clara: “Volem ser veïns”.