La Fundació Kàlida, refugi d’afectats pel càncer: “M’han donat la força per seguir viu”

Els malalts de càncer disposen d’hospitals de referència on poden tractar-se amb totes les garanties i facilitats. Però, per la duresa d’aquesta malaltia, molts pacients, i fins i tot els seus familiars, necessiten un acompanyament, un caliu, que els hospitals no poden oferir, per molt bona voluntat que tinguin. Amb l’objectiu de complementar aquests tractaments mèdics i fer possible el somni d’una medicina integrativa, que a banda d’alleugerir els símptomes i curar les malalties sigui capaç de millorar la qualitat de vida dels malalts, va néixer l’any 2015 la Fundació Kàlida.

Quan un malalt o un familiar necessita més informació, assessorament legal, suport psicològic o simplement xerrar amb algú, pot dirigir-se sense cita prèvia a la fundació, ubicada al recinte de l’Hospital de Sant Pau, on rebrà una atenció professional i totalment gratuïta. “El primer que troba un malalt o un familiar quan arriba és algú que l’escolta”, explica el director, Joan Reventós. “Sempre hi ha algú disponible, infermeres, psicooncòlogues o treballadores socials, i totes elles estan formades i preparades per rebre l’impacte emocional que té la persona”, afegeix Reventós. L’any passat hi van passar vora 10.000 visites de prop de 2.000 persones entre malalts i els seus familiars.

La fundació forma part de Maggie’s, un projecte internacional que promou aquest tipus d’espais, no només amb l’objectiu d’oferir els serveis complementaris, sinó de crear un espai tranquil i relaxat, molt allunyat del que seria un hospital, i on els malalts puguin trobar-se còmodes i segurs.

Voluntaris compromesos

A banda dels professionals, Kàlida disposa d’un ampli equip de voluntaris que fan possible el funcionament de tot plegat, acullen a les persones que arriben a la fundació i ajuden a organitzar totes les activitats. Molts d’ells són malalts que han passat per un càncer, com l’Albert, que era director d’una multinacional catalana i ara forma part de l’equip de voluntaris “He fet tots els papers de l’auca”, diu amb sornegueria. “Soc malalt, vaig rebre l’atenció i vaig dir: Quan em jubili vindré aquí a col·laborar. I ha anat així”, confessa.

I per què algú decideix fer de voluntari en un projecte com aquest? “Doncs, molt fàcil”, respon, rient. “Perquè a l’hospital em van salvar la vida i aquí, d’alguna manera, m’han donat la força per continuar viu. Vull ser útil i retornar una mica del que vaig rebre”, conclou.