Cada any moren al món uns 4 milions de persones per culpa de la contaminació. Són xifres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que posen de manifest que la contaminació atmosfèrica és un problema, i greu, que està sobre la taula. Tot i els intents polítics per reduir els nivells de pol·lució, la situació segueix sent preocupant i es troba lluny d’aconseguir la sostenibilitat.
L’OMS alerta que una vuitena part de les morts mundials que es produeixen cada any tenen relació directa amb la contaminació de l’aire, ja sigui a l’interior de les cases (4,3 milions estimats de morts) o ambiental (3,7 milions estimats de morts). Aquesta última és molt present a les grans ciutats i àrees metropolitanes. Les partícules i agents contaminants són substàncies molt nocives, ja que s’inhalen amb la respiració. S’ha comprovat que hi ha relació entre l’exposició a la pol·lució i les malalties cardiovasculars, el càncer i les malalties respiratòries.
Aquest és un problema que afecta, sobretot, els països d’ingressos baixos i mitjans a les regions de l’Àsia Sud-oriental i del Pacífic Occidental, però que en menor mesura també és ben present al nostre país. Segons diversos estudis europeus, a l’Estat hi ha unes 20.000 morts prematures per la contaminació de l’aire. Els ecologistes ja fa temps que avisen que aquest és un problema greu i que l’aire que respirem dista molt del que seria recomanable.
UN PROBLEMA PROPER
Un informe de l’organització Ecologistes en Acció sobre la qualitat de l’aire el 2012 revela que a tot Catalunya es van superar els valors anuals i diaris recomanats per l’OMS de diverses partícules contaminants i, en algunes estacions de mesura, també els límits legals. De fet, les pitjors dades es van recollir a l’àrea de Barcelona.
La Comissió Europea ha elaborat una legislació que regula i estableix límits legals en els valors de concentració de diòxid de carboni, diòxid de nitrogen (NO2), partícules fines en suspensió a l’aire (PM10 i PM2,5), ozó troposfèric (O3) i diòxid de sofre (SO2), les substàncies contaminants més presents a Catalunya. A banda de la regulació legal, l’OMS també marca uns límits, més exigents, sobre els nivells de contaminació de l’aire, en funció del que considera saludable.
A Barcelona hi ha diverses estacions que mesuren la qualitat de l’aire. En totes elles el 2012 es van superar els valors mitjans anuals recomanats de PM10 i PM2,5. De fet, l’OMS recomana que no es superi el valor límit diari de PM2,5 (25 µg/m3) més de 3 dies l’any, i a les estacions del Poblenou, la Plaça Universitat i la de Gràcia-Sant Gervasi es van superar 76, 70 i 66 dies respectivament. A banda de la Plaça Universitat, a l’Eixample hi ha una altra estació de mesura a l’avinguda de Roma amb el carrer Urgell. En aquesta, no només es van superar les mitjanes anuals recomanades de PM10 i PM2,5, sinó també els valors legals, i amb escreix, de NO2. Això situa l’Eixample com un dels districtes amb pitjor qualitat de l’aire, segurament, per la concentració de trànsit rodat.
Ecologistes en acció, a més, denuncia que actualment no existeix un pla d’actuació efectiu per reduir els nivells de contaminació a la zona, fet que consideren una falta de compromís de les administracions catalanes. La contaminació és ja un problema i, sobretot, una amenaça per al futur.
