El Taller Masriera segueix tancat mentre els veïns el reclamen per al barri

Un turista s’atura davant del número 70 del carrer Bailén, entre Diputació i Consell de Cent. Treu el mòbil i fa una foto. Decideix fer-la perquè l’edifici que hi ha li ha cridat l’atenció. El noi, d’uns 20 anys, segurament no ho sap, però està retratant el Taller Masriera, un edifici d’estil neoclàssic construït el 1882 i dissenyat per l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, un dels més reconeguts de l’època. És una rèplica d’un temple romà i està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

El turista s’haurà de conformar a fer la foto i prou. L’edifici està tancat de fa anys, tot i que tant la propietat, la Fundació Pere Relats, com els veïns voldrien que no fos així. Els primers perquè fa temps que l’intenten vendre i els segons perquè fa anys que reclamen que sigui un equipament públic de barri. Més concretament, un teatre i un espai per a les entitats.

La història que hi ha al darrere és la dels cèlebres pintors i joiers Masriera, els germans Josep i Francesc. Artistes i mecenes, van convertir l’edifici en un taller d’orfebreria i pintura. El 1912, Lluís Masriera, fill de Josep, va acabar convertint l’espai en un teatre, que es va inaugurar el 1933. Durant la Guerra Civil, la Generalitat republicana va confiscar-lo i posteriorment el règim franquista el va cedir a una congregació religiosa. L’última monja que quedava de la congregació el va deixar com a llegat, el 2009, a la Fundació Pere Relats. Des de llavors, tancat.

“ESPAI EMBLEMÀTIC”
Fa anys que l’Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l’Eixample, juntament amb altres entitats, lluita per aconseguir que el Taller Masriera sigui un equipament per al barri. El seu president, Jaume Artigas, explica durant una passejada pel barri que acaba davant del Taller Masriera que l’objectiu dels veïns és que l’Ajuntament impulsi un projecte per convertir l’edifici “en un ateneu on, d’una banda, hi hagi un teatre i, de l’altra, que sigui un casal per a les entitats”.

La Fundació Pere Relats vol vendre l’edifici per poder fer una residència d’avis al Poblenou

Agrupats al voltant de la Plataforma Masriera, les entitats van fer públic fa temps un manifest que demana “fer renéixer un espai emblemàtic a hores d’ara en desús” que ha acabat “desballestat, malmès, abandonat i ennegrit a causa de la pol·lució”, mentre que al novembre van organitzar una jornada reivindicativa per seguir pressionant. Durant la passejada amb Artigas, aquest també explica que la voluntat dels veïns és que, si el projecte tira endavant, tingui “una gestió cívica, no com l’actual model de la casa Elizalde que no crea sinergies”.

QUI EL COMPRARÀ?
La Fundació Pere Relats, que es dedica al sector de les residències per a gent gran, fa molt temps que intenta vendre l’edifici per tal de poder tirar endavant la construcció d’una nova residència al carrer Llacuna del Poblenou. Durant el tram final del mandat de l’alcalde Trias, el consistori i un grup inversor van pactar un acord a tres bandes que incloïa l’ampliació de l’antic edifici del Deutsche Bank a la cantonada de l’avinguda Diagonal amb els Jardins de Salvador Espriu per construir-hi un hotel de luxe a canvi de la transferència dels drets d’edificabilitat de dues finques de la ciutat, una de les quals era el Taller Masriera. L’acord contemplava que el grup inversor comprava el Taller Masriera per 9,5 milions d’euros i el cedia a l’Ajuntament perquè hi fes equipaments. La moratòria hotelera amb l’arribada de Colau a l’alcaldia va fer que el grup inversor renunciés al projecte.

El gerent de la Fundació Pere Relats, Raimon Serrallonga, explica, en una trobada amb aquesta publicació, en quin estat es troba el procés de venda. “Tenim signada una opció de compra amb un privat, però caduca els primers mesos d’aquest any i no sabem si s’executarà”, afirma Serrallonga. El gerent, que prefereix no explicar la identitat del privat, afegeix que es tracta d’una oferta “molt bona” que permetria a la Fundació fer la residència del Poblenou. Si aquesta opció de compra no tira endavant, que tot indica que és el més probable, Serrallonga diu que esperaran que “s’obrin altres portes”, al mateix temps que es mostra crític amb la qüestió de la protecció patrimonial de l’edifici. “El que té valor és la façana, ja que la resta amb els anys va anar patint molts canvis”, remarca.

Pel que fa a l’opció que l’Ajuntament compri l’edifici, tot i que hi ha hagut converses, Serrallonga no hi veu “un interès de veritat” i afegeix que potser el consistori espera que es tanqui la venda a un privat per exercir el dret de tempteig. El passat 15 de gener un grup de veïns van visitar l’edifici per dins juntament amb el regidor Jordi Martí. Ara mateix, però, el consistori està molt lluny de fer un pas endavant i apostar per la compra. Tot apunta que encara caldrà esperar força per veure el Taller Masriera obert.