El mascaró de proa que presidia la façana de la taverna va donar nom al mercat
El nom del Mercat del Ninot és d’origen popular i està lligat al mascaró de proa que presidia la porta d’una taverna molt coneguda de la zona, situada molt prop del lloc que avui ocupa aquest recinte comercial. La taverna era molt concorreguda perquè venia el vi a molt bon preu. Aviat es va convertir en el centre social del barri, un local que sortia sovint a la premsa i no precisament per bones notícies sinó per tota mena de crims i escàndols que s’hi cometien.
La dita popular conta que la filla de la taverna va presenciar el desballestament d’un vaixell a la Barceloneta i que es va enamorar del mascaró de proa, una talla de fusta policromada d’autor desconegut i de poc més d’un metre, que representava un jove grumet amb una gorra de plat a la mà dreta i un certificat nàutic enrotllat a l’altra. La noia va aconseguir endur-se-la i la van col·locar a la façana de la taverna, al número 9 del carrer València (avui número 107).
En el solar que avui ocupa el Mercat del Ninot ja hi havia un mercat ambulant a l’aire lliure des de finals del segle XIX, aleshores als límits del municipi independent de Les Corts de Sarrià, que es muntava els dissabtes aprofitant que els obrers en sortien amb la setmanada a la butxaca. L’any 1892 es va adequar el solar, al carrer Mallorca, entre Villarroel i Casanova, i el nou mercat va obrir al públic l’any 1893, amb el nom de Mercat de l’Avenir, malgrat que popularment sempre es va conèixer com a Mercat del Ninot.
En aquell temps, les parades eren a l’aire lliure, sense coberta fixa. De fet, el Ninot va ser un mercat a l’aire lliure fins a l’any 1933, moment en el qual es va cobrir el recinte amb una estructura metàl·lica.
Durant la Segona República (1931-1936) es va canviar el nom oficial pel de Mercat del Ninot, però al final de la Guerra Civil el franquisme el va rebutjar i el va rebatejar com a Mercado del Porvenir fins a l’adveniment de la democràcia que, per la pressió dels paradistes, va recuperar el nom.
L’any 2015 s’hi va fer una gran remodelació que el va modernitzar i, amb el buidatge del subsol, s’hi van construir dues plantes subterrànies per encabir-hi un pàrquing, un auto-servei, espais de càrrega i descàrrega i magatzems.
Foto: Josep Galofré / Mercats de Barcelona
per Santi Capellera i Rabassó
