“El mercat més modern de la ciutat”. Així és com descriuen des de l’Ajuntament el nou i esperat Mercat de Sant Antoni, que obrirà les seves portes el 23 de maig. Han passat nou anys. Gairebé una dècada –ho estan llegint bé– per acabar una remodelació que suposarà que el barri, el districte i la ciutat guanyin un espai emblemàtic i referent.
L’espera s’ha fet llarga. Ara, però, aquest mercat que ocupa tota una illa de l’Eixample, i que es va començar a construir el 1879, podrà lluir la seva nova i seductora imatge gràcies a una inversió de 80 milions d’euros. Seran més de 50.000 metres quadrats distribuïts en cinc nivells, quatre dels quals han estat excavats per tal que l’equipament pugui tenir tots els comerços i serveis demandats. Acollirà 235 establiments, dels quals 52 corresponen al mercat de producte fresc (alimentació), 105 als encants (no alimentari) i 78 al dominical de llibres.
“AIXÒ ÉS HISTÒRIC”
Qui ha viscut de més a prop la faraònica transformació són els principals responsables del mercat. Durant la visita a les noves instal·lacions feta a mitjans de maig, la presidenta del Mercat del fresc, Maria Masclans, deixava anar un “això és històric” que resumia perfectament les implicacions d’aquesta transformació. “Espero que el mercat sigui un orgull per a la gent que ve i per a tota la ciutat”, afegia Masclans.
Qui també tenia motius per expressar la seva satisfacció durant la visita era el president dels Encants, Joan Mestre, el qual es mostrava convençut que el nou espai serà “un referent i un dels millors mercats de la ciutat”. Per la seva banda, Joan Mateu, president del Mercat dominical, recordava que la ciutat “té el mercat de llibres més gran d’Europa”. “El que trobareu aquí no ho trobareu enlloc”, afegia orgullós.
Per la seva banda, Agustí Colom, que ha estat al capdavant de la regidoria de Comerç en el tram final de l’obra, va voler agrair als paradistes “la seva feina constant i la seva tenacitat, que ha aconseguit mantenir el mercat amb tota la seva potència durant 9 anys”. Colom també va tenir un record per als veïns, “que han passat per totes les obres i ho han fet en positiu”, i per als treballadors, tant de l’Institut de Mercats com del Districte, “que han fet possible que estiguem a punt d’obrir el nou mercat”.
TRESORS ARQUEOLÒGICS
Qualsevol persona que passegi una estona per l’entorn del mercat pot veure i respirar història. “Sant Antoni no és només un mercat, és un lloc que explica la història de Barcelona des de fa 2.000 anys”, afirma Pere Joan Ravetllat, un dels arquitectes responsables de les obres. I és que durant tot el procés de reforma s’han anat descobrint diferents tresors arqueològics, que lògicament s’han conservat i que també formen part del nou mercat. Des del baluard de Sant Antoni descobert els primers anys de les obres fins a les restes del tram de la Via Augusta romana, el mercat pot presumir d’un patrimoni d’un valor incalculable.
Ara, després de tants anys d’espera, arriba el moment de la celebració. Serà el cap de setmana del 26 i 27 de maig, quan tindrà lloc una gran festa d’inauguració amb diferents activitats i actuacions pensades per a tots els públics. Més endavant, també arribarà el moment de començar a parlar d’un debat que ja fa mesos que sobrevola el nou mercat. Hi ha risc de trobar-nos davant d’una nova Boqueria?
Entre la satisfacció i la inquietud:
Sant Antoni encara el Dia DFa dies que a Sant Antoni es respira una doble sensació. Tothom té marcat a l’agenda el 23 de maig. És el Dia D, el dimecres que reobrirà el mercat. Després d’anys de suportar religiosament unes obres que semblava que no s’acabarien mai, la satisfacció entre el veïnat és evident. Però la inquietud per l’impacte que pot generar la reobertura d’aquest espai emblemàtic ha anat guanyant terreny a mesura que s’acostava la data.
El barri fa temps que està immers en una constant transformació. Alguns l’anomenen ‘gentrificació’, altres ‘turistització’. El que està clar és que tot plegat genera, com a mínim, contradiccions. I una dura realitat: veïns de tota la vida han de marxar del barri per l’encariment del lloguer –vegis Fem Sant Antoni i les seves reivindicacions–.
Els interrogants són molts i diversos. I estan en boca de tothom. Mentre intentem fotografiar des de tots els angles possibles la rejovenida joia del barri, una conversa entre un veí i una venedora del mercat ens crida l’atenció. Ell parla de les conseqüències de la reobertura i remarca que caldrà ser-hi des del primer dia. “Els veïns ens hem de tornar a fer nostre el mercat, si no se’l quedaran els turistes”, afirma. Ella li explica que ha hagut d’avançar la jubilació perquè no podia pagar el que costa una nova parada.
“Els temps canvien i ens hi hem d’adaptar”, acaben compartint. “Però sense deixar de ser nosaltres”, conclouen. Sant Antoni és això.
