La plaça Catalunya es va omplir de manifestants. Foto: Elisenda Rosanas / ACN
L’Eixample va ser el passat 14 d’octubre un dels epicentres de les protestes que es van viure a la ciutat contra la sentència del Tribunal Suprem per l’1-O i els fets de la tardor del 2017, que van condemnar a penes d’entre 9 i 13 anys els líders del procés independentista per sedició i malversació.
Un dels punts centrals de les protestes al districte va ser la plaça Catalunya, que es va convertir en la confluència de les primeres mobilitzacions del dia, que van tenir els estudiants com a protagonistes. Al voltant de les 12 del migdia la plaça ja estava molt plena i la Guàrdia Urbana, una hora més tard, va confirmar que s’hi havien concentrat 25.000 persones.
Un altre dels punts de l’Eixample on la protesta es va fer molt visible va ser la Diagonal, ja que els manifestants, sobretot els estudiants, van tallar l’avinguda com a senyal de protesta. Una altra de les primeres concentracions de protesta va tenir lloc a la Gran Via amb el carrer Balmes. Els manifestants van tallar la Gran Via durant una estona i després es van afegir a les protestes més grans. Altres carrers que durant el matí també es van veure completament buits van ser el passeig de Gràcia i Aragó.
Qui també es va mobilitzar van ser els CDR. En el cas del de l’Esquerra de l’Eixample, per exemple, van fer una crida a través de Twitter perquè la gent es concentrés a la confluència del carrer Urgell i l’Avinguda Roma.
CONCENTRACIÓ A ÒMNIUM
Un altre dels llocs on es va reaccionar contra la sentència va ser a la seu d’Òmnium, situada al carrer Diputació. Centenars de persones es van concentrar a les portes de la seu de l’entitat i van tallar el trànsit durant una bona estona. A l’interior de l’edifici, la Junta Nacional d’Òmnium, amb el seu president Marcel Mauri al capdavant, estava reunida per decidir la resposta a la sentència. Després de la reunió, Mauri es va adreçar als manifestants i va apostar per una “resposta col·lectiva” a la sentència. “L’Estat espanyol ha decidit suspendre els drets civils”, va afirmar.
