La Gran Via concentra les cruïlles amb una major nombre de sinistres viaris.
Un cop finalitzat el cap de setmana, a dia 8 de novembre, el web del Servei Català de Trànsit informa que a aquestes alçades de l’any ja es comptabilitzen 216 morts i 907 ferits greus a les carreteres de Catalunya. Aquestes xifres signifiquen que les carreteres catalanes lleven la vida de 0,7 persones cada dia, i en fereixen greument quasi a tres.
Quan hom pensa en sinistralitat viària li vénen al cap carreteres secundàries, trams foscos, revolts mal senyalitzats, parter-res mal esfaltats i excessos de velocitat, però no només són les carreteres interurbanes les que concentren un nombre elevat d’accidents de trànsit, ja que una bona part d’aquest pastís es queda a les ciutats. En concret, a Barcelona, l’any 2009 es van registrar un total de 9.762 accidents de trànsit, en els quals es van produir 31 víctimes mortals.
DISTRICTE CONFLICTIU
D’aquest total d’accidents, un 27,1%, és a dir, 2.646, es van produir a l’Eixample. Aquesta xifra situa al Districte al capdavant de la sinistralitat viària de Barcelona, i a més, els seus re-gistres doblen sobradament els que presenta el segon de la llista, Sant Martí, on se’n van produir un total de 1.197.
El principal punt negre del Districte és la Gran Via de les Corts Catalanes, en especial a les cruïlles amb els carrers Roger de Llúria, Balmes i el passeig de Gràcia. Segons les estadístiques fetes públiques fa uns dies per l’Ajuntament de Barcelona, aquests són els tres punts que van concentrar un major nombre d’accidents durant el 2009, 20 en cada intersecció.
BUSCANT SOLUCIONS
L’Ajuntament elabora cada any una llista amb les 30 cruïlles més conflictives de la ciutat, és a dir, aquelles que aglutinen deu o més accidents cada anys. D’aquesta manera es localitzen els punts negres de la circulació viària dins la ciutat i s’elaboren plans per millorar-ne la seguretat. Aquests plans contemplen mesures com el canvi i la mi-llora en la senyalització, la modificació dels tempos semafòrics o, fins i tot, les reformes urbanístiques.
Amb actuacions com aquestes s’han aconseguit resultats destacables a diferents punts de la ciutat com la intersecció del carrer Urgell amb l’avinguda Roma on durant el 2008 van tenir lloc 21 accidents i al 2009 només 3. A nivell de ciutat, aquestes mesures van aconseguir reduir els accidents en un 43,7% en 72 punts de Barcelona.
MARGE DE MILLORA
La majoria d’experts en la matèria coincideixen en assenyalar que l’Ajuntament fa un bon treball en aquesta materia però que encara queda un ample marge de millora per endavant. Alguns consideren que els esforços s’haurien de centrar en aconseguir que la gent utilitzi menys el cotxe en els seus trajectes diaris per la ciutat; en aquest sentit s’aposta per encarir encara més el preu dels aparcaments i les zones d’estacionament per disuadir els ciutadans d’agafar el cotxe. D’aquesta manera, i per pura aritmètica matemàtica, s’aconseguiria que es produissin menys embussos i que la gent conduís d’una manera més calmada i parant més atenció a la carretera.
