Les associacions veïnals celebren l’anunci del govern municipal però volen més mesures. Foto: Xavier Pi / ACN

Les primeres imatges insòlites que va deixar l’esclat de la crisi del coronavirus, ja fa més de quatre mesos, van ser les dels punts més turístics de la ciutat pràcticament deserts. Veure la Sagrada Família o la Pedrera sense cues va sorprendre uns veïns que, de seguida, van començar a detectar com alguns pisos de les zones més cèntriques quedaven buits. Formaven part dels 9.600 habitatges d’ús turístic (HUT) que hi ha oficialment a Barcelona, però també dels milers d’allotjaments que funcionen de forma irregular.

En el marc de la lluita contra els pisos turístics il·legals, que es va posar en marxa l’any 2015, l’Ajuntament acaba de fer un pas més. Dijous passat, el govern d’Ada Colau va anunciar la retirada de la llicència de 597 pisos turístics de tota la ciutat que no s’adequaven a la normativa vigent. La meitat d’aquests immobles es van registrar com a apartaments turístics el 2014 –després que l’exalcalde Xavier Trias avisés que faria dues suspensions de llicències d’HUT– assegurant que tenien cèdula d’habitabilitat, tot i que en realitat no en tenien. Ho va explicar en una roda de premsa la tinenta d’alcaldia, Janet Sanz, que va detallar que aquesta revisió de permisos es va fer aprofitant els mesos de confinament. A banda, les altres 297 llicències irregulars detectades han quedat “sense efecte entre aquest mandat i l’anterior”, segons el consistori.

L’AFECTACIÓ A L’EIXAMPLE
De les 300 llicències retirades aquest any, 141 corresponen a pisos turístics ubicats a l’Eixample. Mirant per barris, l’Esquerra lidera el rànquing amb 52 d’aquests pisos (39 a l’Antiga Esquerra i 13 a la Nova), seguida de la Dreta, amb 44 habitatges, i Sagrada Família, amb 30. Per això, les associacions veïnals dels tres barris celebren que l’Ajuntament hagi pres aquesta mesura.

“Hi ha una gran necessitat d’habitatge entre la gent del barri, així que tot el que vagi en aquesta direcció és positiu”, afirma la presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes (AVV) de l’Esquerra de l’Eixample, Sylviane Dahan. Tot i això, admet que “queda molt camí per recórrer” perquè cada cop hi ha més gent vivint al carrer, “sobretot joves i dones”, un problema que s’ha accentuat “arran de la pandèmia”, tal com alerta l’activista en declaracions a Línia Eixample.

52 pisos turístics dels 141 són de l’Esquerra, el barri on s’han retirat més llicències

La sensació que el darrer anunci del consistori és bo però insuficient és compartida pel president de l’AVV de la Dreta de l’Eixample, Jaume Artigues, que posa l’accent en la responsabilitat del govern català. “La Generalitat, en el seu moment, va atorgar llicències d’ús turístic indefinides, que no s’acaben mai”, explica, alhora que recorda que aquests habitatges “tenen més valor i són molt més rendibles” que la resta de propietats. Aquest “error garrafal de l’administració”, en paraules d’Artigues, és el motiu pel qual “la balança de l’oferta i la demanda no es mou, ni tan sols en un context de crisi com l’actual”, apunta.

Els preus, per tant, es mantenen a nivells desorbitats i, al final, “la gent del barri ha de marxar”, lamenta el president de l’AVV Sagrada Família, Joan Itxaso. Per a ell, un dels mecanismes per evitar això seria imposar l’acceptació de la comunitat de veïns com a requisit per poder llogar un pis a turistes, tot i que reconeix que “la majoria de veïns hi estaria sempre en contra”. Sigui com sigui, té clar que calen més mesures per resoldre un dels problemes més greus de la ciutat. “L’habitatge és un dret, no un negoci”, defensa Itxaso, que critica el model de turisme que impera a Barcelona, amb el qual “el barri sempre surt perdent”.

1.200 EUROS ALS PROPIETARIS
“No ens podem permetre que famílies amb criatures visquin en pensions o en pisos sense condicions dignes mentre existeixen tants pisos turístics buits a la ciutat”, deia Colau en una carta adreçada a l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR) a principis de mes. Agafant-se a aquest argument, la Regidoria d’Habitatge va oferir entre 700 i 1.200 euros mensuals de lloguer als propietaris d’aquests immobles per allotjar-hi famílies vulnerables. La proposta va aixecar polseguera entre alguns partits de l’oposició i, fins i tot, entre el mateix govern municipal: el regidor de Turisme, el socialista Xavier Marcé, s’hi va oposar fermament. Per contra, els grups municipals del PP i BCN pel Canvi van veure amb bons ulls l’oferta de Colau.