Ens aturem per canviarho tot. Cap pas enrere. Aquest va ser el lema de la gran manifestació (i vaga) feminista del passat 8 de març. D’aquesta manera, un any més, la concentració, que es va  posar en marxa a dos quarts de set de la tarda, va omplir el centre de la ciutat, que es va tenyir de lila, marxant des de la plaça d’Espanya fins a la plaça de Catalunya.

La capçalera del bloc de dones lesbianes i trans va sortir des de la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer Entença, mentre que el punt de concentració del bloc mixt va marxar des de la plaça d’Espanya. La comitiva va anar caminant fins al punt final de la manifestació, on es va llegir el manifest des d’un escenari en el qual també hi va haver diverses actuacions musicals. Barcelona, un any més, va ser l’escenari de la concentració feminista més gran del país, però arreu del territori, en municipis com el Vendrell, Mataró, Igualada o Lleida, entre altres, també hi va haver mobilitzacions.

VUIT DIES DE REVOLTA
El 8 de març està institucionalitzat, des de l’any 1975, com el Dia Internacional de les Dones, però enguany l’entitat Vaga Feminista, mpulsora d’aquesta gran manifestació unitària, va voler anar molt més enllà i va convertir els dies previs a aquesta gran jornada en 8 dies de revolta, amb una activitat diferent prevista per a cadascun dels dies anteriors al divendres 8.

Divendres 1 es va fer un taller feminista a Ca la Dona, l’endemà es va instar a “ocupar les xarxes” penjant fotografies amb l’etiqueta #jofaigvaga8m i diumenge 3 es va fer una encartellada (de nou a Ca la Dona). Dilluns 4, a les 9 de la nit, es va fer una casserolada als balcons, que va anar acompanyada del gest simbòlic de penjar els davantals. Altres accions van ser una encartellada o una altra manifestació nocturna de dones, lesbianes i trans la nit anterior al 8-M.

MANIFEST UNITARI
Com és habitual, Vaga Feminista va difondre dies abans el manifest que es va llegir a l’escenari de la plaça de Catalunya. El text, titulat Juntes som més fortes! Cap pas enrere! incidia en la força que, any rere any, s’aconsegueix demostrar en aquestes manifestacions, que són multitudinàries arreu del món. El manifest exigia que totes les dones puguin gaudir d’una vida lliure de violències masclistes, la fi de la discriminació salarial i del menyspreu i l’assetjament a la feina o la fi del sexisme en l’educació, tot i que també volia mostrar un caràcter transversal reclamant el tancament dels CIES, la derogació de la Llei d’Estrangeria o l’obertura de les fronteres i l’acollida de refugiats.