El cicle se centra en dones que fan cinema des de països on els seus drets són constantment vulnerats. Foto: Pexels
Si una dona decideix que vol ser directora de cinema a Catalunya, sap que haurà de travessar un camí difícil per fer-se un lloc en un món tradicionalment ocupat per homes (una realitat que ara està canviant, afortunadament). Però si una dona pren la mateixa decisió a països com el Iemen o l’Aràbia Saudita, sap que es jugarà la vida. I, tot i això, n’hi ha que s’hi atreveixen.
Aquestes cineastes valentes són les protagonistes del cicle Converses de cinema: Dones rebels, que arrencarà dilluns vinent, 2 d’octubre, al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc. El responsable d’impartir el taller, que s’allargarà fins al 6 de novembre, serà el periodista cultural Eduard de Vicente, especialista en el setè art. Les sessions es faran els dilluns al vespre i inclouran la projecció d’una pel·lícula en versió original subtitulada i un col·loqui posterior.
De Vicente no revela els títols escollits perquè vol que siguin “sorpresa”, però avança que són obres d’una gran qualitat fetes per dones en països on els seus drets estan “sota mínims”. En molts casos, afegeix, es tracta de pel·lícules que han estat prohibides en el país d’origen. Els participants del cicle, per tant, veuran “films insòlits”, que són difícils de trobar a casa nostra i que “reflecteixen situacions molt bèsties”. Tanmateix, el periodista avisa que fins i tot hi ha moments en què els espectadors poden arribar a riure, ja que es generen escenes “absurdes” per la ignorància masculina.
Rebel·lar-se fent cinema
El responsable del cicle té clar que les directores de cinema de les quals parlarà són “heroïnes”. “Fan cinema contra totes les adversitats i els impediments que tenen”, destaca.
El que els mou és la necessitat de denunciar la situació que viuen les dones als seus països, de manera que són pel·lícules fetes sobretot per a l’exterior, per interpel·lar la resta del món. Un objectiu que a vegades aconsegueixen. “N’hi ha que tenen un gran prestigi fora, que són molt reconegudes”, diu el periodista, exposant un fet que posa en un compromís les autoritats dels països d’origen de les autores. Tot i això, el més habitual és que la realitat a casa seva no canviï, i sovint les cineastes han de viure a l’estranger.
De Vicente, doncs, saldarà amb aquest cicle una part del deute que el món té amb aquestes dones, però també amb totes les cineastes en general. “Un dels canvis més importants que ha viscut el cinema en els últims anys ha estat l’aportació de les dones”, sentencia.
