La convivència amb la intel·ligència artificial és una tasca que hem d’assumir com a societat. Foto: Pexels
Dijous passat, 2 de novembre, els Beatles van publicar una nova cançó. Més de cinquanta anys després de la separació del grup, i amb dos dels quatre integrants morts, la mítica banda de Liverpool estrenava Now and Then. Un miracle? Un despropòsit? Depèn de qui s’ho miri. El cas és que, sigui com sigui, hi ha tingut molt a veure la intel·ligència artificial (IA). Això ha generat reticències, però també admiració i, per damunt de tot, una gran curiositat.
Precisament aquest fenomen en auge –la IA i, en concret, les seves possibilitats creatives– centra el nou cicle que arrenca aquest dimecres al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc. Fins al 22 de novembre, l’equipament acollirà conferències, projeccions de pel·lícules, cinefòrums i fins i tot un assaig obert en què es presentarà una peça musical interpretada per una artista i un model d’intel·ligència artificial.
Un primer contacte
L’encarregat d’inaugurar el cicle serà Oriol Rosell, investigador independent i docent del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre. Creador del pòdcast i el blog Tácticas de Choque, Rosell condueix el programa La història secreta de Ràdio 4 i participa a Territori clandestí, de la mateixa emissora.
Sota el títol De què parlem quan parlem d’intel·ligència artificial?, la xerrada de Rosell pretén ser “introductòria i conceptual”, en paraules seves. Així, ha de servir per entendre què és la IA i com hi convivim. El primer que cal tenir en compte és que no es tracta d’una tecnologia nova. “Quan escrivim un missatge per WhatsApp i el mòbil ens autocompleta la paraula, quan fem una cerca a Google o quan ens apareixen uns anuncis determinats, som testimonis de la IA”, detalla Rosell. “La IA fa molts anys que existeix, però ara ha esclatat un cert pànic perquè s’ha accelerat”, afegeix.
Per a Rosell, el que més espanta la gent és la possibilitat que la IA els substitueixi com a treballadors. La IA, diu, pot arribar a tenir la capacitat de “substituir el director d’un banc o la classe creativa, a diferència de la robòtica, que substituïa els de baix”. “En principi no ens substituirà, però pot suposar un trasbals en la jerarquia sociolaboral i obligar-nos a replantejar-la”, assegura Rosell, admetent que això no li sembla pas una mala notícia.
D’altra banda, recorda que “la tecnologia no és bona ni dolenta, el que és bo o dolent és l’ús que en fem”. En la mateixa línia, subratlla que per ara la IA “és massa humana”, ja que ha de ser programada per algú i, per tant, té biaixos. “La idea d’una IA emancipada, desvinculada de la lògica humana, seria interessant, però actualment és ciència-ficció”, apunta Rosell. És per això que remarca que els deures que tenim ara com a societat és “aprendre a conviure amb ella”, perquè no desapareixerà, i explorar les seves aplicacions positives, que en té moltes. “Hi ha gent que viu sola i se sent acompanyada per Alexa. És trist, però no és culpa d’Alexa”, conclou Rosell a tall d’exemple.
