L’home ha reconegut els tres assassinats i s’ha declarat culpable. Imatge d’arxiu
L’acusat de matar tres persones sense llar a Barcelona durant el confinament ha acceptat 63 anys de presó en total: 20 per cada delicte d’assassinat i tres més per tres delictes contra la integritat moral. L’acord de conformitat inclou també 30 anys de llibertat vigilada. El màxim temps que complirà a la presó és de 40 anys.
L’home s’ha reconegut com a autor material de les morts i com a culpable de tres delictes contra la integritat moral. La fiscalia demanava presó permanent revisable o 25 anys de presó per cada crim. Els fets van tenir lloc durant el mes d’abril del 2020. L’acusat, amb problemes de drogoaddicció, va matar tres sensesostre a tres punts diferents de l’Eixample colpejant-los el crani amb pals.
Colpejant-los amb pals
Segons la fiscalia, cap a les 2 de la tarda del 16 d’abril, T.F.L., brasiler, que aleshores tenia 35 anys i no tenia permís de residència, va agredir amb una barra de ferro un marroquí de 22 anys a l’entorn de l’Auditori de Barcelona. La barra procedia d’un encofrat i tenia una de les puntes corbades. Li va colpejar el crani mentre dormia.
Cap a les 00.40 hores del 18 d’abril, l’acusat va agredir amb un pal un altre sensellar al carrer Casp amb Pau Claris. Li va donar fins a sis cops al cap mentre la víctima dormia. Per últim, cap a les 11 de la nit del 27 d’abril, va colpejar amb una barra de ferro similar a la primera un altre indigent prop de la Sagrada Família, al carrer Rosselló amb Sardenya. L’home va ser arrestat el 28 d’abril en una caravana on vivia a Sant Cugat del Vallès.
3 víctimes
El fiscal recorda que les tres víctimes dormien al carrer i eren vulnerables i no van poder demanar ajuda perquè no hi havia gairebé ningú a la via pública a causa del confinament. Segons els forenses, l’acusat patia un trastorn de la personalitat no especificat i trastorns greus per consum d’estimulants, marihuana i alcohol que li afectaven de forma lleu les seves capacitats cognitives i volitives.
Crims dels sense sostre: quan els més febles són el blanc
